Aquest mallorquí de 24 anys ha estudiat enginyeria en vehicles aeroespacials a Terrassa i treballa a l’heliport del Circuit de Montmeló. Joan Toni Castillo és també el president dels Bergants, la colla castellera universitària del campus de Terrassa, que el proper dijous celebrarà la seva diada. “Els castells s’han de fer molt seriosament. Després, un cop acabat, ja vindrà l’hora de la festa”, diu.
Com es prepara la diada de la colla del proper dijous?
Doncs, molt bé. És la segona Diada de Primavera i s’iniciarà a les cinc de la tarda, a la plaça del Campus de Terrassa. Juntament amb nosaltres, hi actuaran les colles dels Engrescats, de la Universitat Ramon Llull; els Trempats, de la Universitat Pompeu Fabra; els Grillats, del Campus del Baix Llobregat, i els Penjats, del Campus de Manresa. Hi haurà uns quatre-cents participants.
Qui pot ser membre dels Bergants?
S’ha d’estar vinculat al campus universitari de Terrassa, en el qual hi ha també escoles adscrites a la Universitat Autònoma de Barcelona o altres centres. A la colla, més de la meitat som de l’Eseiaat, l’escola d’enginyeries industrial, aeroespacial i audiovisual, i a continuació ve la Foot, la facultat d’òptica, quant a nombre d’integrants dels Bergants. La resta procedeixen d’escoles com la d’infermeria, l’Euit, o la de cinema, l’Escac. També acceptem estudiants d’Erasmus i que cursin un grau superior.
Per què el nom de Bergants?
Ens va fer gràcia. És un terme que s’utilitza força a Mallorca, en el sentit d’una persona que és “vacil·lona” però amb estil. Allà quan diem que algú és un bergant és que sap anar espavilat per la vida.
Quan assagen?
Dos dies a la setmana, els dimarts i els dimecres. El dimarts, l’assaig dura unes tres hores i el fem al vespre, al local dels Minyons de Terrassa, amb els quals mantenim una molt bona relació. I, els dimecres, l’assaig és molt obert, atès que el portem a terme a la plaça del Campus.
En quina gamma de castells podem situar avui els Bergants?
Nosaltres, ara, estem en la gamma dels castells de sis i mig. Hem fet ja el pilar de cinc i el dos de sis l’hem carregat.
Quan un membre de la colla acaba la carrera, pot seguir formant-ne part?
Si ja no ets estudiant universitari, podràs seguir sent membre dels Bergants si formes part del Personal Docent Investigador, el PDI, o del Personal d’Administració i Serveis, el PAS. Cal mantenir, doncs, una relació amb el campus.
Vostès, però, no disposen d’un ambient familiar com el de les colles convencionals, un factor que potencia l’entorn del grup.
Sí, això és un handicap per a nosaltres, però mirem d’aprofitar al màxim el fet que tota la gent de la colla té, en bona part, els mateixos interessos. Tot i això, no tenim canalla i els que desenvolupen aquest paper pesen de 50 quilos en amunt i són bàsicament noies.
Als Bergants, quina és la proporció entre les noies i els nois?
La proporció és molt igualada, gairebé al 50 per cent. D’òptica vénen moltes noies, mentre que d’enginyeria ens arriben nois, majoritàriament. O sigui que tot queda al final força compensat.
Els marca molt el fet de formar una colla en una ciutat amb una gran tradició castellera, com Terrassa?
Això és evident. Segons una enquesta feta per nosaltres mateixos, un quart dels Bergants, aproximadament, ja tenia interès pel món casteller abans d’ingressar als Bergants i bona part d’ells estan apuntats a més a una colla convencional, com els Minyons o els Castellers de Terrassa. Però, com a Bergants, el nostre circuit és el de les tretze colles universitàries que hi ha avui a Catalunya i no cap altre. Són àmbits diferents.
El dels Bergants és l’àmbit universitari, per descomptat.
La nostra és l’única activitat que uneix el campus de Terrassa. Va més enllà del treball d’equip, atès que permet ficar-te en la pell de l’altra persona. Cadascú té el seu paper específic dintre de la colla i ens podem posar d’acord gairebé només mirant-nos els uns als altres. Fent castells pots saber què pensa l’altre, posar-te en el seu lloc. Cal tenir empatia. Mai intentem aixecar un castell pensant que caurà. En aquest sentit sóc molt exigent. S’ha de fer molt seriosament. Després, un cop acabat, ja vindrà l’hora de la festa.
Per què va estudiar enginyeria en vehicles aeroespacials?
Jo sóc de camp, vivia entre Felanitx i Manacor, i m’atreia molt veure els avions passar per damunt del cel. Em fascina el fet que es pugui programar quan surt un vol, la seva ruta i que aterri en un moment determinat i en un lloc concret. Que un avió voli no és gens fàcil d’explicar; entendre-ho és quasi un acte de fe… Per tot això he estudiat enginyeria. I el que volia estudiar ho feien a Terrassa, i vaig venir cap aquí. El cert és que n’estic molt content.
