Sovint ens arriba informació sobre la necessitat de protegir la salut bucal amb una bona higiene oral, de la importància de raspallar-se les dents després de cada àpat i d’anar al dentista de manera preventiva per evitar problemes i malalties. Totes les precaucions que prenguem són poques davant l’amenaça de la càries, un dels principals enemics de la salut oral. Si no eliminem prou bé les restes de menjar de les dents, afavorirem la formació de placa bacteriana.
En aquest article us resumim les cinc pautes clau per mantenir la nostra boca lliure d’infeccions i de problemes.
1. Una correcta higiene oral.
El ventall d’estratègies per mantenir una boca sana s’adapta a cada tipus de persona. No és el mateix la higiene de la boca d’un bebè que la d’un jove de 30 anys. Per això, existeixen multitud d’armes preventives per combatre la placa bacteriana i evitar el desenvolupament de la càries. Sí que hi ha una pauta comuna a tots: eliminar la placa bacteriana i les restes d’aliments que puguin generar-la.
La tècnica reina és el raspallat dental. Des del moment en el qual apareixen les dents en la boca són susceptibles de càries i és llavors, a partir de l’erupció de la primera dent, quan convé començar a fer raspallat. Per als nens existeixen raspalls especials, molt més petits i més suaus. El raspallat ha de realitzar-se després de cada menjar.
Les fibres del raspall han de passar per tots els racons. Per a la neteja entre dents (espais interproximals) pot utilitzar-se el fil o seda dental. Si hi ha molt espai entre les dents pot, ser convenient utilitzar un raspall interproximal.
Com a complement a les tècniques bàsiques d’higiene dental (raspallat i seda dental) existeixen mètodes que afavoreixin la salut dental i gingival, però que no són clau per a un bon raspallat. Parlem de la pasta dental i de l’ús de col·lutoris amb substàncies antisèptiques o de l’irrigador dental a pressió.
2. Dieta i hidratació adequades.
Una alimentació equilibrada és de gran importància per a la prevenció de la càries per diverses raons:
– Bona aportació de nutrients. Per a la formació d’unes dents sanes i fortes davant el risc de la càries. Ja des de l’embaràs repercuteix en la salut oral una dieta variada i rica en tots els nutrients, incloent-hi per descomptat, els minerals.
– Evitar abús dels dolços. Els hidrats de carboni o sucres són bons i necessaris, però s’ha d’intentar no abusar-ne. Han d’evitar-se els dolços entre menjars o just abans de ficar-se al llit. I sempre raspallar les dents.
3. Utilització de fluor.
L’objectiu de l’aplicació del fluor és intentar donar més resistència a la dent contra la càries. El fluor suposa una aportació mineral per als teixits durs de la dent. Quan el fluor s’afegeix a la composició dels cristalls de l’esmalt els fa més forts contra l’atac àcid. S’aplica per via oral (ingerits) o tòpics (acció local sobre les dents en la boca). Per a la via oral existeixen comprimits de fluor, i per a la via tòpica destaquen les pastes dentals, els col·lutoris per esbandir-se o els productes d’ús professional.
S’ha descrit que el descens de la incidència de la càries en els últims anys pot tenir a veure amb la utilització de pastes dentifrícies fluorades, perquè són eficaces.
El fluor pot ser tòxic quan s’ingereix en quantitats elevades. Per això és important ajustar bé la dosi dels comprimits i no ingerir el col·lutori de fluor.
En pacients amb un alt risc de càries pot ser convenient instaurar una pauta d’aplicacions professionals de fluor concentrat, amb gel fluorat aplicat mitjançant cubetes en les arcades dentàries.
4. Aplicació de segelladors
Els segelladors a la consulta dental serveixen per prevenir la càries que pugui formar-se en els solcs i clots propis de l’anatomia de les dents. De vegades aquests solcs són molt estrets i profunds, de manera que són espais molt difícils de netejar en els quals hi ha més risc de càries.
El material per al segellat de fosses i fissures de les dents és inicialment un fluid, de composició similar a la del material blanc per a empastament, que s’estén amb facilitat i s’insereix en les irregularitats de la superfície dental. Després aquest fluid s’endureix, generalment per aplicació d’una llum especial que fa reaccionar al compost. Finalment, el segellador queda ben adherit i pràcticament inapreciable a la vista i a l’oclusió.
5. Revisions en la clínica.
Els exàmens periòdics a la consulta serveixen per detectar possibles noves càries i per controlar dents amb càries en tractament. El diagnòstic precoç de les lesions de càries fa possible oferir més solucions (i generalment més fàcils i més barates) que quan aquelles es detecten en estadis avançats. El pronòstic d’una dent tractada de càries serà millor quan és detectada en el seu estadi inicial. La visita al dentista, cada 6-12 mesos, és una bona forma d’assegurar la salut dental enfront de la càries.
Higiene dental en nadons?
Des dels primers mesos de vida del bebè, és important evitar certs hàbits que poden propiciar “la càries del biberó” a mesura que creixi. Són:
– No mullar el biberó o el xumet en sucre, mel o similars i tampoc afegir substàncies dolces a la llet, l’aigua o els sucs de fruites naturals.
– Evitar el contacte perllongat del biberó amb les dents ni deixar-li com a xumet per a que s’adormi a la nit.
-Mantenir la saliva (un gran agent protector) hidratada. D’aquí la importància de que el nadó begui aigua abundant.
– Convé utilitzar una gasa humida per netejar-li les genives i retirar restes d’aliments.
