Ahir va ser l’aniversari de la jove terrassenca Mireia Crosa, una biotecnòloga de la indústria farmacèutica, riallera i amb una vida molt ocupada, què combina la professió amb tasques solidàries. Mentre va celebrar el seu dia potser li van arribar missatges de felicitació dels seus Amics del Nepal, una ONG amb la qual s’hi ha abocat molt després del terratrèmol que va sacsejar el país asiàtic.
El 25 d’abril de l’any passat un terratrèmol de magnitud 7,8 i diverses rèpliques posteriors van colpejar el Nepal, un dels països més pobres del món. Pobles sencers van quedar assolats i més de 9.000 persones van morir. I tres milions de persones no tenen llar. Des d’Amics del Nepal han treballat de valent per ajudar el país asiàtic. Una ONG que té entre els seus voluntaris a la Mireia Crosa, una científica amb un gran cor solidari.
Un any després, què recorda dels terratrèmols al Nepal?
Aquell 25 d’abril jo estava baixant de La Mola i em van trucar uns amics. Un sisme de gran magnitud estava enfonsant el país i immediatament ens vam mobilitzar. Tot i ser una ONG petita, amb quinze voluntaris fixes, la capacitat de reacció va ser ràpida. De seguida vam reaccionar i ens vam posar en contacte amb el nostre personal al Nepal. També amb Oxfam Intermón, per col·laborar-hi. Vam recollir 100 mil euros!
Amics del Nepal va tenir moltes pèrdues als seus centres i escoles?
Per sort, tots els treballadors nepalesos o voluntaris espanyols i els nens i joves acollits van salvar la vida. Cap de les nostres escoles es va esfondrar. Fins i tot el nostre orfenat de Bhimpedi, un poble on van caure el 85% de les cases, segueix intacte. En canvi l’edifici on tenim l’oficina central a Katmandú ha quedat bastant malmès i uns arquitectes porten tot l’any fent inspeccions per decidir si s’ha d’ensorrar o no.
Creu que el sisme podia haver tingut pitjors conseqüències?
Sí. La sort va ser que es va produir en dissabte, l’únic dia festiu de la setmana. Si els nens haguéssin estat a l’escola, no vull ni pensar-hi! A Bhimphedi, per exemple, sobre la 1 del migdia tothom estava al carrer. Van caure moltes cases però no va haver-hi tantes víctimes. A Sindhupalchowk, també molt afectat, feien un festival a l’aire lliure. Amb tot, les conseqüències van ser dramàtiques.
Ha vist com ha quedat el país?
Vaig estar l’estiu passat, tres mesos després dels sismes. Vaig veure que a Katmandú la gent no està tan malament però a les zones rurals estan patint molt. Veus camps immensos de damnificats que malviuen sota una lona de plàstic. Als pobles de la muntanya no s’ha fet res per recuperar-los. En un d’ells, Amics del Nepal ha posat en marxa un projecte de reconstrucció amb microcrèdits.
La gent viu amb por?
Molta perquè les rèpliques continuen. Dormen amb les portes obertes i al mínim moviment surten i dormen al carrer. Un grup de metges està fent un estudi pos traumàtic per donar l’ajuda psicològica necessària. Vaig estar a Gorkha, l’epicentre del primer sisme i el paisatge és desolador. No en queda res i les famílies viuen una lona de plàstic o s’ha fet casetes per subsistir. M’esperava un ambient més dramàtic però la gent té una resiliència molt alta per voler continuar vivint. Té molta resistència a les adversitats.
Sempre havia tingut inquietud per ser cooperant d’una ONG?
Mai m’ho havia plantejat. Sempre havia estat centrada en els estudis, primer a l’escola Tecnos i després fent la carrera de Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans del màster amb una amiga vam decidir fer un viatge com a voluntàries d’Amics del Nepal. D’això ja fa quatre anys.
De quins projectes se n’ocupa?
Porto un projecte de suport a joves consistent en un centre cívic i també sóc coordinadora d’un orfenat. Sóc vocal de la junta i m’encarrego del correu electrònic de l’entitat. Quan vaig començar vaig tenir la sort que era un moment de canvis a l’equip responsable.
Ha estat un any dur?
Molt. Ha estat un any d’anar a molts actes solidaris. Una de les coses que ens ha unit més és haver superat un terratrèmol. Tots tenim la nostra professió i la compaginem amb l’ONG. Amics del Nepal, tot i ser petita té 420 socis i padrins i 140 nens en acollida.
Tornarà aquest estiu al Nepal?
I tant! Hi aniré en les vacances de la feina, els 23 dies. Mai hauria viatjat sola a l’Àsia. Però el Nepal és la meva segona casa. Em té el cor robat! Quan arribes i veus que els projectes funcionen és molt gratificant.
La convivència és bona?
Al Nepal la gent és molt humil i atenta. Tenen una manera de ser que t’atrapa. Si vas pel carrer carregada s’ofereixen a ajudar-te, t’acompanyen i et conviden a te a casa seva. Comparteixen moltes coses. És una gent amb tanta bondat que quan tornes a Catalunya tens la sensació que al teu entorn hi ha maldat (i no és així).
Però la dona està reprimida.
Les dones estan marginades a les tasques domèstiques. Per això, Amics del Nepal els ofereix uns tallers d’alfabetització perquè aprenguin a escriure i a llegir.
I els nens i joves que acolliu, quin futur tenen?
El seu destí depèn de la família. Hi ha molts casaments de conveniència de nens i ens trobem que d’un dia per un altre, ja no venen a l’escola. Somnien amb anar a Qatar o Dubai i no saben la realitat que els hi espera.
Els joves porten mòbil?
Molts tenen smartphones de baix cost, perquè la Xina està al costat, i amb internet al mòbil. També tenen molts amics al Facebook.
Una d’elles, la Mireia.
