Rosa Morera Chicano és auxiliar de clínica a l´Hospital Mútua de Terrassa. La seva història és digna de ser llegida. Té 44 anys, està casada, amb tres fills (l´Edgar, l´Adrià i la Júlia, de 20, 19 i 9 anys, respectivament) i és estudiant de segon curs del grau d´infermeria de la UAB.
Reconeix que la seva feina li va donar experiència i maduresa durant molt de temps, fins que va arribar el punt en què volia ampliar els seus coneixements i millorar en l´àmbit laboral. “Després em vaig casar i vaig tenir els nens. El gran va necessitar més atenció i vaig arraconar els llibres. Quan la Júlia anava a P3 vaig poder tornar a classe. Vaig fer el nivell C de català, vaig continuar amb les proves d´accés a la universitat i, paral·lelament vaig estudiar una mica d´anglès.”
Reconeix que va ser una etapa dura perquè es va veure obligada a posar-se a nivell dels estudiants que havien fet batxillerat. “Només tenia el grau mig. Al principi em vaig sentir incapaç de fer tot allò que m´havia proposat, però quan les feines es fan amb ganes i molt d´entusiasme te n´acabes ensortint, sempre i quan siguis responsable i treballadora. Això és fonamental”. Per a la Rosa, qualsevol estona és bona per estudiar. “Tot sovint, quan la Júlia va a anglès jo me´n vaig a una cafeteria i aprofito per estudiar o passar apunts”.
Agraeix la família que entengui que es tanqui el despatx els caps de setmana que lliura de la feina d´auxiliar en èpoques d´exàmens. “A la classe som tres mares que ens ajudem, sobretot, quan veus que no pots i que el cansament et venç”. No obstant això, complirà el seu repte, perquè vol ser “una bona infermera a nivell professional i personal.”
I aconsella les dones que siguin decidides i recuperin el protagonisme perdut per la família, els fills i la feina.
