Entre 80 i 100 discos surten cada any del seu estudi, Temps Record, on es passa les hores component o ajudant a fer realitat creacions de músics de tots els estils i de tot el món. Andrea Motis, Quico Pi de la Serra o Luna Cohen són alguns dels seus habituals. El tècnic de so i compositor Josep Roig (a la foto amb un disc regalat de John Lennon) és un “treballador de la música”, d´un art que viu en cos i ànima.
Fa gairebé tres dècades que es dedica a la producció i composició musicals. Recorda com va fer el salt a la seva professió?
Jo era músic professional. Tocava el violí i la guitarra clàssica, acompanyant cantautors, grups i orquestres. Fins i tot, a espais de televisió, com un de la Mercedes Milà a TVE. Al mateix temps feia composicions i produïa discos. Va arribar un moment que vaig haver de triar i no me´n penedeixo.
Sembla curiós com en aquest petit local de la Maurina hagi creat un estudi musical de projecció internacional.
Amb molta dedicació i feina artesanal. Aquí estic tancat moltes hores, de 10 a 15 cada dia, perquè faig el que m´agrada i em passa el temps volant. No em veig a casa, assegut al sofà, i fent zàping a la tele. En aquests anys m´he dedicat a promocionar músics d´aquí i de fora. És molt gratificant.
Com l´Andrea Motis, la gran veu revelació del món del jazz.
Sí. A Temps Record hem produït tots els discos d´ella amb la Sant Andreu Jazz Band i hem vist com ha evolucionat, dirigida per Joan Chamorro. A aquest gran saxofonista, el vaig conèixer a través del Dani Alonso, quan la formació començava, i avui segueix confiant-nos tots els seus projectes.
Quico Pi de la Serra és un altre dels habituals de Temps Record.
Hem enregistrat els seus dos darrers àlbums. Crec que aquest últim és el millor disc que ha fet. És la meva opinió personal.
I, ara, en quines produccions treballa?
Uff! Estem fent moltes coses a la vegada! Treballem en un disc de Luna Cohen & Jurandir Santana (tota una colla de brasilers) per al segon trimestre; en un altre per a la terrassenca Maria Betriu; amb Jurandis Santana i el grup Quebrante; amb l´Amadeu Casas i un homenatge a BB King. Amb la Sant Andreu Jazz Band fem dos volums per al seu desè aniversari.
Li agradaria trobar el secret per aconseguir fer un hit?
Això no ho sap ningú. És un misteri. Si existís una fórmula secreta, la tindrien els americans guardada a pany i forrellat. Pots gastar-te molts diners promocionant un disc i perdre-ho tot. Ha estat sorprenent que l´Andrea Motis hagi assolit la fama internacional i en canvi el Joan Chamorro no s´ha gastat res a promocionar-la.
Quin és el volum de producció actual de Temps Record? Internet l´ha ajudat a créixer?
A escala tecnològica ha estat un canvi radical. El que abans feia en una setmana ara ho acabo en un matí, per fer comparacions. Això fa que tinguem un important volum de feina amb una mitjana de 80 a 100 discos l´any. El que més m´agrada és ajudar els músics a millorar. També fer composicions.
Ser el compositor de bandes sonores de televisió és una altra de les seves facetes. Amb el Josep Viciana deu fer una “pila” d´anys que col·laboren estretament, no?
Sí. Deu fer uns 35 anys que vam començar amb el curtmetratge “Vida de perros”. Després va venir “La vaca Connie”, “L´aneguet lleig” i moltes sèries de Neptuno Films. L´última, “Tex”, que ha comprat TVE, i s´estrenarà aviat. Fa molts anys que treballem junts. A més som grans amics.
Qui diria també que està tan ben introduït al mercat internacional!
Internet ha revolucionat la indústria discogràfica i ens ha obert moltes portes. Tinc encàrrecs de fora que rebo online, de Moscou, de Polònia (…), i no conec ni els músics. També faig coproduccions amb anglesos, americans…
Per sort la música té un llenguatge universal, no?
De totes les disciplines, és l´art més important que uneix el món. Realment, el més emotiu. La melodia entra per l´oïda i toca directament les emocions. En canvi, la música és la més descuidada.
Vol dir que està molt perjudicada per la pirateria a internet?
Efectivament. Però també per l´actitud dels polítics que fomenten la gratuïtat de la música. Saps quants diners va perdre l´any passat aquesta indústria? Quasi dos mil milions d´euros. Si això passés amb algun altre sector ja hi hagués intervingut el Govern.
Falta cultura musical?
I tant! Cultura no és anar un dia al Palau Sant Jordi a veure la Madonna. És que la gent compri discos, s´interessi per escoltar bona música… I això s´aconsegueix motivant els nens de ben petits.
Vostè quina música escolta?
De tot. Des de Mozart fins a Eric Clapton o els Beatles. Enyoro la dècada dels 70, quan tot era creativitat i talent, amb Pink Floyd, George Benson, Dire Straits… Qualsevol estil musical era bo!
