Conèixer tot allò que és desconegut canvia mentalitats i modifica idees preconcebudes. Si, a més, són experiències viscudes a l´etapa infantil i amb una finalitat solidària, potser els nens començaran a veure el món amb uns altres ulls.
Aquest és un dels objectius de l´associació Desierto de los Niños, creada el 2009 per tal que els ajuts econòmics que reben durant l´any vagin directament als nens del sud del Marroc a través d´accions humanitàries i de programes d´educació i formació infantil.
De fet, és una de les moltes entitats que defugen d´intermediaris per tal que l´ajut arribi d´una manera clara, directa i personal i que recorren a patrocinadors (Hyundai, Kumho, Fundació Afflelou, Aquarius…) per sufragar les despeses més importants. Un exemple per veure i viure com es viu més enllà de la zona de confort a què estem acostumats.
Vivència personal
Una experiència viscuda en primera persona, i en família, en un viatge solidari fet del 18 al 26 de març per entregar dues tones d´ajuda humanitària traslladada des de Madrid en un camió 4×4 i també repartida entre els vehicles de les 149 persones participants. Un grup nombrós on viatjaven 42 nens de 5 a 14 anys, que van ajudar a descarregar el material i a relacionar-se amb els nens del sud del Marroc a través del joc.
Els principals punts de connexió entre els infants van ser la pilota de futbol, els mòbils i càmeres de fotos (on ells es podien veure a la pantalla) i el disc volador (frisbee) que portava un dels adolescents participants. Un element de diversió desconegut que va permetre la participació de nenes menors de 13 anys (amb germans petits a càrrec seu, com és habitual) en una imatge poc usual en una societat com la marroquina, on les diferències entre homes i dones són lamentablement molt acusades.
De fet, en el viatge de més de dos mil quilòmetres des de Tànger fins a Erfoud (un poble de poc més de vint mil habitants situat a l´est del país), els homes dominen els carrers i les botigues de les localitats, mentre que les dones (vestides amb la hiyab, que cobreix cabell i coll) renten la roba, es fan càrrec dels fills o són a casa.
Una societat radicalment oposada a la nostra que respon a la filosofia d´un viatge pensat perquè els nens coneguin infants marroquins que han de caminar quilòmetres per anar a l´escola, marrecs que van descalços o amb les sabates trencades. Menors que reclamen samarretes, bolígrafs o vambes a canvi de fòssils, petits treballs manuals o penjolls.
Conèixer un altre món i un país diferent és l´objectiu de la família de Sant Cugat formada per l´Albert Ginesta i la Mònica Puertas, pares de l´Èrica i l´Oriol, que van anar per segon cop a aquest viatge. “Els nens són els primers que hi volen anar. Ens captiven l´aventura, la curiositat, la solidaritat… Els participants portem bosses amb objectes, sabates, joguines… A més tu viatges amb la tranquil·litat de saber que estàs cobert i que vas en grup”, comenta la Mònica. Un altre dels participants, l´Òscar Cepeda, va anar per primera vegada amb el seu fill Mario. Qualifica l´experiència de “molt positiva” perquè considera que “els nostres fills han de conèixer altres mons per valorar què tenen i com viuen”.
Un ajut que entreguen de manera col·lectiva, tot i que és difícil per als viatgers fer cas omís dels nens que hi ha als pobles, carreteres i desert. Quan el cotxe s´atura vénen en grup, piquen els vidres i demanen. No tenen més de 12 anys. S´acostumen a una forma de viure fàcil a costa dels turistes i abandonen l´escola. És un altre món. Una altra realitat.
Fundación Alain Afflelou
Sis òptics procedents de Santander, Mataró, Bilbao, Ourense, València i Barcelona i vinculats a Alain Afflelou van aprofitar les vacances de Setmana Santa per fer revisions visuals a nens i adults.
Vuit dies de recorregut i quatre d´intens treball altament gratificant realitzat a escoles i locals socials. Les dades parlen per si soles: més de 300 ulleres graduades (que abans de l´estiu rebran els pacients un cop col·locats els vidres a les muntures triades) i 637 de sol, un article de primera necessitat al Marroc. La constant exposició solar deriva en patologies com són cataractes, edemes corneals o pterigió, molt comunes a la zona.
Tot sovint es van trobar amb homes d´edat avançada amb cataractes i que només volien ser operats i amb persones que tenien 10 diòptries i dos casos (un home i una dona) amb 20.
Tot i ser els nens un dels col·lectius més beneficiats reconeixen que era més complicat treballar amb ells perquè la comunicació no era fluida. Ara bé, un cop havien de seleccionar una muntura de sol es decantaven, tots, per les que tenien mirall als vidres.
La vinculació de la Fundació Alain Afflelou a El Desierto de los Niños es remunta a l´any 2011.
En aquests cinc anys, més de 40 òptics han fet més de 3.000 revisions, que s´han traduït en unes 1.300 ulleres graduades i 3.200 de sol.
Un altre dels projectes on participa és a l´acció “Los peces no se mojan”, un projecte educatiu dirigit a la inclusió de nens amb síndrome de Down.
Desierto de los niños
Material escolar, roba, joguines, motxilles infantils i bandes reflectants per als carros tirats per rucs o cavalls era el gruix de material que va transportar l´entitat en aquest viatge de Setmana Santa.
El camió 4×4 va traslladar les dues tones d´ajut humanitari que van repartir. La primera parada de la caravana va ser al local social que tenen a la petita població d´Hassilabiad, on els nens van fer una cadena per descarregar les caixes del vehicle. Mentrestant, a l´interior els òptics d´Afflelou ja feien les revisions als nens que esperaven a l´exterior en filera.
Els altres punts de visita van ser Merzane, on van fer una nova entrega de material, i el petit poble de Tammarkite, situat al vell mig d´un palmerar, on els participants van veure com s´havia reconstruït completament la guarderia on van els menors de 7 anys perquè, al Marroc, l´escolarització obligatòria és a partir d´aquesta edat.
També van visitar l´escola per a nens deficients que l´entitat té a Erfoud. En aquest punt del trajecte van descarregar les 1.500 motxilles infantils que una entitat local va demanar per als nens de la zona.
Poc després els organitzadors van entregar 1.000 panells reflectants per als carros tirats per ases i cavalls de la zona, cedits per la marca de neumàtics Kumho, per millorar la se-va visibilitat durant la nit. Una eina molt útil per intentar reduir el nombre d´accidents per no ser visibles a la nit.
Un cop de mà que ajudarà a canviar la vida de les persones.