El 26 de maig de 2007, el suplement de dissabte de Diari de Terrassa, DT Semanal, va publicar un reportatge sobre la nova generació d´actors de la comarca.
Sis nens, d´entre els 7 i els 12 anys, que participaven en anuncis, campanyes publicitàries, curtmetratges, pel·lícules i sèries de televisió. Tenien en comú l´espontaneïtat, la capacitat d´improvisar i unes cares que enamoraven les càmeres. Molts ho entenien com un joc i altres, com el camí a seguir per dedicar-se al món de la interpretació i complir així el seu somni professional.
Eren en Víctor Valdivia, la Georgina Avellaneda, l´Emma Arquillué, l´Erik Yanguas i l´Andrea i la Berta Ros. En aquest reportatge, les converses eren supervisades pels pares, els mateixos que els acompanyaven als càstings per superar les proves que els permetessin obtenir els papers per a sèries de televisió, films o anuncis per a la petita pantalla. Un temps que havien de compartir amb els estudis.
Joves de 16 a 22 anys
Ara, nou anys després, les seves vides han canviat. Alguns no han deixat cap petjada i altres s´han abocat en els estudis i la formació personal amb el desig de tornar al món de la interpretació. S´han estimat més desaparèixer de les agències de representants, cursar els seus estudis de secundària i acomidar-se d´un món que recorden amb tendresa. Altres, en canvi, són més actius a les xarxes socials, amb la qual cosa el contacte amb ells ha estat molt més fàcil. És el cas de la Georgina Avellaneda (17), l´Emma Arquillué (20) i l´Erik Yanguas (16). Amb el Víctor Valdivia no ha estat possible, com tampoc han fructificat les entrevistes amb les germanes Ros, tot i ser l´Andrea (22) l´única que ha triomfat en aquest món i que ja apuntava maneres de joveneta, quan va fer de Merçona, la germana petita de Puig Antich a la pel·lícula “Salvador” (2006), en un film dirigit per Manel Huerga i protagonitzat per Daniel Brülh.
Fa poc més d´un any, reconeixia a la secció de Converses d´aquest suplement que “vivia un moment màgic” perquè després de viure quatre anys a Madrid s´instal·lava de nou a Barcelona per portar, com ella mateixa confessava, “una vida més tranquil·la i tocar més de peus a terra”. Però també per afrontar una nova aventura, que era fer de Cordèlia a “El rei Lear”, de Shakespeare, al costat de la gran dama de l´escena com és la Núria Espert, i al Teatre Lliure.
En aquesta entrevista l´Andrea reconeixia ser una enamorada del teatre. “Quan vaig debutar amb ´L´onada´ vaig saber que això era el que volia fer.” No obstant això, la seva carrera professional també s´ha decantat pel cinema i les sèries de televisió.
Als 17 anys ja vivia sola a Madrid perquè tenia un personatge fix a la sèrie “BuenAgente” (2011), però abans l´Andrea ja havia aparegut a sèries com “Mar de fons”, “El internado” o “Los hombres de Paco”. Uns treballs que compaginava amb el cinema: “Rec-2” (2009); “El diario de Carlota” (2010), o “Menú degustación” (2013). Recentment, el seu paper de Beatriz Arratia a “Amar es para siempre” i de Mar, a “Mar de plástico”, ambdues sèries d´Antena 3 TV, l´ha tornat a recuperar per al gran públic de la petita pantalla.
Una trajectòria que no ha compartit la seva germana Berta, que des dels 4 anys feia anuncis de moda per tenir un físic que trasmetia simpatia per ser pigada, una mica pèl-roja, una llarga cabellera i un somriure contagiós.
Un rostre que el 2006 va ser la imatge de la campanya de Tibidabo, el mateix any en què es va estrenar “El perfume”, on ella apareix com una nena de l´orfenat. La segona pel·lícula on va participar va ser “Eskalofrío” (2008).
De la infància a l´adolescència
Els canvis físics, de plantejaments de vida i d´interessos personals que comporta ser jove van ser determinants per a molts d´ells. Els seus físics ja no responien a la demanda de les agències ni dels càstings, en un moment en què els estudis eren cada cop més exigents i on la competència per obtenir un paper era més fèrria perquè sempre hi havia joves amb una formació més sòlida.
Un cop de realitat que els va fer reaccionar per ser conscients que havien tancat una etapa que tots recorden amb adjectius positius. La qualifiquen de meravellosa, divertida i alegre perquè, en el fons, fer un anunci o interpretar un paper en una pel·lícula o en una sèrie de televisió era participar en un joc on la gent gran (en aquest cas, els actors reconeguts) es guanyaven la seva amistat aconsellant de quina manera podrien treure partit de les emocions que necessitaven per a les escenes que havien de rodar.
La Georgina Avellaneda (17 anys i resident a Ullastrell) ho recorda així. “Tinc molts bons records de tots els treballs i companys que he tingut. Crec que he estat molt afortunada per poder compartir aquestes experiències amb gent tan especial. Seria molt difícil escollir el treball que més m´ha marcat, perquè tots ells han estat un gra de sorra a la meva trajectòria. El meu somni era arribar a ser com ells.” La Georgina va participar a les obres de teatre “Mirall trencat” (2008) i “La plaça del Diamant” (2007-08). En cinema, a “El orfanato” (2007) i, a televisió, a “Les veus del Pamano” (2008) i “Ventdelplà” (2009), per citar les més conegudes.
Ara la seva vida és una altra: ha estat campiona d´Espanya de BMX i potser estudia fisioteràpia. Respecte al retorn al món de la interpretació no ho descarta. Això sí, quan acabi els estudis.
Qui viu intensament la interpretació és l´Emma Arquillué. Actriu, de 20 anys i resident a Matadepera. Ella ha optat per la formació. “Aquesta etapa és important i estic molt contenta de ser on sóc. No em tancaré portes si hi ha oportunitats, però en aquests moments no estic ni fent càstings ni buscant feina. Penso que tindré temps per a això. Ara em toca estudiar i aprendre moltes coses.” Confessa que sempre ha somiat a “pujar dalt l´escenari i fer-lo meu. Ara estic en el camí per arribar-hi”, comenta.
Consells als futurs nens actors
Tot i que, per a molts, les seves expectatives no s´han complert, aconsellen als pares que s´impliquin en els desitjos dels nens que volen anar a càstings, participar en anuncis o interpretar. “Jo he fet molts amics, he conegut grans persones, he tingut l´oportunitat de treballar amb grans professionals i tot això no ho canviaria per res del món”, comenta l´Erik.
Per a l´Emma és fonamental que no tinguin pressa. “Si realment es volen dedicar a això, que vagin a escoles de teatre, que es formin, experimentin i juguin perquè, de ben segur, després tindran la seva oportunitat.”
La Georgina els aconsella que no es desanimin, que tinguin paciència i que no llancin la tovallola perquè amb constància i treball ho aconseguiran. “I el més important és que gaudeixin del que fan i que no ho facin per obligació.”
