Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora. Els pèsols frescos de temporada (de març a maig) són una autèntica meravella per al paladar que val la pena aprofitar també, perquè són molt rics nutritivament. Els pèsols destaquen per un contingut alt en vitamina “C”, proteïnes fàcilment digeribles, hidrats de carboni d’assimilació lenta i minerals com el calci, el ferro i el potassi.
També són rics en vitamines del grup “B”. Aquestes són hidrosolubles, és a dir, es dissolen a l’aigua i, per tant, són fàcils d’eliminar per l’orina; per això convé prendre’n diàriament, perquè no tenim capacitat d’emmagatzemar-les.
La vitamina B1 és necessària perquè les fibres nervioses es nodreixin de glucosa adequadament. Una deficiència provoca la degradació de les fibres nervioses i produeix símptomes desagradables, com la falta de coordinació o la sensació de formigueig a les cames, mans o peus.
També són rics en vitamina B3, que, juntament amb les altres vitamines que contenen del grup “B” (la B1, la B2 i la B6), contribueix a regular processos metabòlics que són essencials perquè arribin els nutrients al sistema nerviós. A més, contenen quantitats importants de vitamina B9, la deficiència de la qual és responsable de l’aparició de símptomes de depressió o de mal humor.
Per tot això, menjar pèsols és una manera deliciosa d’ajudar a superar els nervis, l’ansietat i ens ajuda a mantenir un estat d’ànim positiu. Aquesta és la raó científica per la qual tradicionalment s’han considerat un antídot per allunyar els “mals pensaments”.
Efectes sobre l’organisme
Els pèsols tenen diversos efectes positius sobre el cos que convé destacar. Primerament, ajuden a millorar la circulació sanguínia i redueixen el colesterol, ja que contenen substàncies amb propietats vasodilatadores. A més, el tipus de fibra soluble que contenen reté part del colesterol LDL (el que anomenem dolent) i evita que sigui absorbit per l’intestí i que passi a la sang.
D’altra banda, ajuden a controlar els nivells de sucre en sang perquè tenen un tipus d’hidrats de carboni complexos que es van convertint a poc a poc en sucres simples; així s’eviten les pujades ràpides de glucosa en sang i es manté la sensació de sacietat i confort en l’organisme durant més temps.
En tercer lloc és remarcable el reforç que fan en la flora intenstinal, ja que tenen molta fibra; especialment en la pell, que és rica en fibra insoluble, que augmenta el moviment dels budells i evita l’estrenyiment. A més, aquesta fibra actua de prebiòtic de la flora intestinal sana. Són rics també en antioxidants, com ara la vitamina “A”, els betacarotens i la vitamina “C”, que ens ajuden a bloquejar els radicals lliures causants de l’envelliment de les cèl·lules.
Segons la medicina tradicional xinesa, els pèsols són de naturalesa tèrmica neutra, de gust dolç i amb efectes tonificants sobre el sistema digestiu (la melsa, el pàncrees i l’estómac), i per tant contribueixen a harmonitzar la digestió i ajuden el fetge a treballar bé.
És recomanable menjar-ne en casos de vòmits, singlot, rots i tos, per contrarestar aquestes forces d’ascens mitjançant l’efecte de descens que produeixen. També s’utilitzen en els casos d’afeccions a la pell, com en la furunculosi i la carbunculosi. Finalment, es considera que tenen efectes lleugerament diürètics i laxants.
Propietats poc conegudes del pèsol
►Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Però des del punt de vista nutricional es pot considerar una hortalissa, igual que les faves: quan són frescos tenen del 5-10% d’hidrats de carboni i al voltant del 5% de proteïnes.
►Els pèsols són lleugerament acidificants, ja que contenen grans quantitats de sals minerals àcides.
Per aquest motiu, no són recomanables per a persones que pateixen reumatisme, artritis o malalties renals.
