Indubtablement en el món de la gastronomia també existeix la moda. Qui no es recorda dels malaurats muf-fins? O dels estranys però no menys populars cronuts? O de la febre dels cupcakes? Tots els llaminers hem caigut en la seva temptació i ens hem arribat a fer tips de veure´ls arreu, des dels aparadors de les pastisseries fins a les pàgines de les revistes, blogs o llibres de receptes. Fins i tot s´han fet fascicles per ensenyar-nos a fer-ne i a decorar-ne.
Però ara tots ells han quedat enrere. Igual que les espatlleres, els pantalons de campana i les boines, ens hem acomiadat de tots aquests dolços per rebre amb els braços oberts una nova creació que només d´anomenar-la ens fa la boca aigua. Parlem ni més ni menys que dels macarons, aquella deliciosa galeta elaborada amb ametlla mòlta, clara d´ou i sucre, unida per deliciosos farciments i amb gustos cada cop més originals. Són un veritable plaer.
França, el gran exportador
El pastisser francès Pierre Hermé ha estat el principal responsable del boom actual d´aquest petit pastís. I és que, després de passar per dues de les cases de rebosteria més prestigioses a nivell internacional, Ladurée i Fauchon, Hermé va revolucionar el món del macaró inventant nous i excèntrics sabors, des del caramel a la flor de sal fins a la rosa amb litxi, passant per la xocolata amb foie-gras. Però, no content amb haver incorporat aquestes novetats, va aplicar el concepte de col·lecció, conscient que es tractava d´una moda, de manera que ha anat canviant les propostes cada any.
Mediterranis
Els orígens del macaró són incerts, tot i que hi ha qui li atribueix una possible ascendència italiana o àrab. De fet, la paraula prové del terme italià “maccarone”, que en el segle XV designava una pasta seca en forma de boleta, molt similar al “moghrabieh” de l´Orient Mitjà.
Aquest dolç es va popularitzar a l´Edat Mitjana com una pasta feta a base d´ametlla i es va anar diversificant fins a obtenir-se´n noves formes i sabors. Així, va passar a França en el Renaixement, quan la reina Catalina de Médici va ordenar oferir “maccarone” en els convits de la boda d´un duc celebrada a París l´any 1581.
No obstant això, el macaró tal i com el coneixem avui en dia –dues tapes amb el seu farciment sovint de crema-, el van inventar a la luxosa casa de rebosteria de París al segle XX. De fet es considera que aquest continua sent un dels millors llocs on comprar macarons, i en venen unes 15.000 unitats cada dia.
Apte per a molt poques mans
Una de les qüestions que fan més especials els macarons és la complicació que tenen a l´hora de la seva elaboració. La massa és una de les més capritxoses de la rebosteria. La més petita relliscada en la preparació o unes condicions ambientals adverses poden generar un macaró gomós, buit o trencadís. D´altra banda, si et passes amb l´enfornat, el “mates” i, si és un dia humit, no s´asseca i per tant no forma la capa cruixent. Ara mateix, un bon macaró d´un dolent pot significar l´èxit o la ruïna d´una pastisseria. Malgrat tot són molts els qui s´han llançat a provar sort amb aquest dolç, que tant es pot menjar d´etiqueta com al mig del camp estirat en una manta.
De fet, les webs estan plenes de receptes d´aquestes petites delicatessen que han tret del podi els qui fa uns anys van ser el bo i millor de la rebosteria: els famosíssims cupcakes. També hi ha llibres, fascicles i tot tipus de manuals que animen els més valents a intentar fer els seus macarons a casa. Això sí, donant un seguit de consells bàsics per poder triomfar, com la humitat justa, la temperatura exacta, quina és la manera d´enfornar o com fer la millor massa, entre d´altres consells infal·libles. I és que estem davant d´una nova moda que marca tendència i simbolitza la fantasia, la delicadesa i un nou món ple de colors i de grans possibilitats.
