Diumenge passat la companyia de teatre KÒMIX de la Garriga va posar en escena l’obra del dramaturg Joe Orton(Leicester 1933-Londres 1967), traduïda al català per Jaume Melendres i dirigida per Xavier Gotanegra.
És la cinquena obra seleccionada per concórrer al XLIIè premi Ciutat de Terrassa de Teatre.
L’escenografia, molt ben aconseguida, ens situa en un petit apartament d’una barriada londinenca on hi viu una parella poc convencional. Ella, la Joyce (Àlex Cassà), és una exprostituta que intenta normalitzar la seva vida al costat del Mike (Òscar Sala), un home irlandès sense massa escrúpols , misogin i obsessionat amb certs comportaments religiosos.
Reaccions
Quan compareix el tercer personatge a escena, el Wilson (Arnau Geli), comencem a entendre les reaccions dels dos personatges anteriors . Aquest home, que aparentment és un desconegut per la parella, acaba descobrint-nos , amb els diàlegs i el gest ,la relació entre tots tres. El Wilson ve a fer justícia. El seu germà ha mort esclafat per una furgoneta.
El text no té una lectura fàcil, és ple de simbolismes i la representació d’aquestes figuracions queda reflectida en aquests tres personatges que, atormentats pel seu passat, acabaran vivint una tragèdia.
La posada en escena, una mica lenta, té alguns punts que no acaben d’estar resolts, com per exemple la veu en off. A l’espectador se li fa difícil entendre on comencen els pensaments de la Joyce i on finalitzen. Només al cap de quatre anys d’escriure aquesta obra teatral, el britànic Joe Orton va morir assassinat per la seva parella. Només tenia 34 anys d’edat. Premonició ? El destí?….
