Encetem el XLII premi Ciutat de Terrassa de teatre amb una proposta considerable: "Mort d’un viatjant" d’Arthur Miller (1915-2005). L’Associació Teatral El Patiquí de Barcelona va posar en escena aquesta obra el diumenge passat a la Sala Crespi. Aquesta peça es va estrenar el 10 de febrer del 1949 al Morosco Theatre de Broadway .Aquell mateix any va obtenir el premi Pulitzer de teatre.
L’escenografia, senzilla però contundent, ens porta a l’interior d’una casa humil. Uns murals a banda i banda de l’escenari amb forma de gratacels ens situen temporalment a l’època de les grans migracions en busca del «somni americà».
El protagonista, Willy Lorman (Carles Lucas) és un home que ,arribat a la seixantena ,se n’adona que tenia els somnis equivocats.Amb els seus gestos i les seves converses denota la frustació personal que comporta haver-se deixat atrapar per una societat capitalista . Tots els valors se’n van en orris quan aquesta societat ja no el necessita i el rebutja.
Els fills , Happy (Mateu Lucas ) i Biff (Martí Lucas, del que cal ressaltar la seva actuació), que es troben a la trentena, també reflecteixen aquesta obsessió que els ha inculcat el seu pare per aconseguir l’èxit per damunt de tot.
La seva dona , Linda (Àngels Zanon), amb una interpretació molt creible, reflecteix l’esposa fidel que creu en la unitat familiar d’esquena al món que l’envolta.
Els feedbacks van posant en antecedent els espectadors que , a través dels diàlegs, van desvetllant el que es va insinuant al llarg de l’obra i, tal com diu el programa de mà de la companyia ," s´escampen les emocions de la família Lorman per la platea de la sala com un incendi".
Un text de molta actualitat ,malgrat haver estat escrita fa més de seixanta anys, que comença amb una actuació una mica lineal però que al llarg de la representació creix i no afluixa tot i les dues hores i mitja llargues que dura l’espectacle.
