Àxel recibió hace unos días la comunicación oficial de que le había correspondido ser vocal segundo en una mesa electoral elpróximo domingo. Desde entonces ha hecho evidente que no está de acuerdo con la designación de forma pública. Se considera objetor de conciencia electoral porque es contrario a que la participación en las mesas electoral sea una imposición, aunque la determine la suerte. Podía haber buscado una excusa más o menos creíble, pero ha optado por mostrar su rebeldía a la imposición de forma parte de una mesa electoral.
Ayer, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa le dió su apoyo con una concentración en el Raval de Montserrat, aunque la convocatoria no contó con mucha participación. Àxel por su parte ha querido dar a conocer su posición a través de un artículo que reproducimos a continuación:
Sistema electoral. Jo no participo
Cert és, que avui dia, si preguntéssim a l’engròs, ja fos a persones que es dediquin professionalment a la política com a persones d’arreu, moltes, si no la gran majoria, estarien d’acord en el fet que vivim en una societat democràtica. El que d’entrada implica diversitat, pluralitat i acceptació de la diferència.
Segons aquests principis, i segons el que s’exposa en l’article 16 de la Constitució, s’accepta la diferència de pensament, així com la llibertat ideològica i religiosa, però el fet és que si filem prim, en la pràctica no està tan clar que es compleixin.
Parlo en aquest cas del precepte de la llibertat ideològica, centrant-lo en el cas de l’obligatorietat de la participació en les meses electorals, doncs segons la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General: «El president i els vocals de les meses electorals així com els seus respectius suplents que deixin de concórrer o exercir les seves funcions, les abandonin sense causa legítima o incompleixin sense causa justificada les obligacions d’excusa o avís previ que els imposa aquesta Llei, incorreran en la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos».
La llibertat ideològica i moral no està contemplada com a causa d’al·legació a la no participació de les meses electorals, fet que atempta sobre la llibertat de pensament d’aquelles persones que per motius morals i ideològics decideixen no participar de la jornada electoral, mitjançant la negativa a formar part del mecanisme electoral en el cas de resultar designades.
Una circumstància que posa en entredit la premissa de que la societat es regeix sota valors democràtics, vist el no reconeixement de llibertat ideològica en el cas que ens ocupa, tot considerant que ideologia va acompanyada no tan sols de pensament, sinó també d’actes, que donada la situació, poden suposar l’elecció entre el fet de no assistir a la mesa electoral assumint les conseqüències de tal acte, o bé assistir-hi sota la coacció de multa o presó.
Molts són els casos que s’han donat en els darrers anys de persones que han sentit vulnerada la seva consciència en el transcurs de jornades electorals, degut a la no acceptació de l’objecció de consciència com a causa legítima d’exempció de participació a les meses electorals, entre les quals m’inclouré el proper 20 de desembre, dia de celebració de les eleccions generals a la ciutat de Terrassa.
A.A.G.
Terrassa 2015
