Jordi Castro de la Visitación és un arquitecte de 43 anys que el curs passat feia classes de matemàtiques a l´institut Montserrat Roig de Terrassa i que sent passió per la gastronomia japonesa. Fins al punt que cuina sushi, ramen i okonomiyaki per als amics i coneguts. I ho fa molt bé. “La cultura del Japó m´atrau molt i la seva cuina és saludable”, diu.
A l´institut Montserrat Roig, tot i fer de professor de matemàtiques es va destapar vostè també com a cuiner de sushi…
A veure, el que va passar és que una companya professora va preparar una festa perquè es jubilava i, com que sabia que m´agrada cuinar menjar japonès, em va demanar que ho fes.
Com va anar?
Doncs, molt bé. Crec que els va agradar… Actualment, realitzo diferents sessions de maridatge de vins i gintònics, càterings i festes privades centrades en el sushi i la transmissió de la cultura i la gastronomia japoneses.
Aquest interès seu pel Japó d´on sorgeix?
La cultura oriental m´ha atret sempre, des que era petit. Per exemple, vaig aprendre arts marcials i sóc cinturó negre de taekwondo. Però també és una cultura que m´interessa des dels punts de vista estètic, artístic i filosòfic. És un món apassionant.
I com es va introduir a la cuina japonesa?
Un bon dia, l´any 2004, em vaig decidir a seguir un curs de cuina japonesa, que en aquells moments no estava de moda. Fins llavors jo havia estat autodidacte, però arran del curs vaig estudiar a fons la gastronomia del Japó i vaig anar coneixent-ne moltes receptes. Tot seguit viatjava al Japó i m´iniciava en l´estudi de la seva llengua. Allà vaig visitar moltes ciutats i, en conèixer gent, vaig tenir l´oportunitat d´estar a diferents cases.
Així, va poder viure de primera mà els costums i la cuina del Japó.
I tant! Vaig aprendre receptes que aquí no es coneixen i que són molt interessants, com ara el ramen, que és un plat de fideus amb brou, o l´okonomiyaki, que és com una truita o una pizza japonesa. Totes les paraules que acaben en “yaki” signifiquen que són aliments fets a la planxa. “Konomo”, d´altra banda, vol dir gust, i els termes com “okonomiyaki” que porten una “o” al davant ens donen a entendre que el que ve a continuació és important.
Com és l´okonomiyaki?
És un plat sorprenent. Aquí a penes es coneix. A mi, em fascina.
Què va fer quan va tornar amb tants coneixements nous de cuina japonesa?
Vaig posar en marxa uns tallers a Barcelona, en un local del barri de Poble Nou. Però no em dedicava només a explicar receptes de cuina del Japó, sinó també els orígens de cada plat i com es menja. I sempre intentava sorprendre els alumnes. Els explicava que el sushi és original de la Xina, que les galetes de la fortuna les va inventar un japonès i que la cervesa San Miguel és de Filipines.
Continua impartint els tallers?
No, ho vaig deixar. Per descomptat, he seguit cuinant i mantinc tota la meva passió pel Japó. És una cultura que cerca el perfeccionament i l´excel·lència, i la seva gastronomia és molt saludable i té una estètica acolorida i maca. La seva idea és la de compartir el menjar.
No ha pensat mai a posar un restaurant?
No m´agrada estar tancat en un restaurant cuinant. Serveixo els amics i a qui m´ho demana a casa seva o al local que triïn. És com si els digués: aquesta nit estaré per vosaltres i cuinaré per a vosaltres.
Com va arribar vostè al món de la docència?
Com a arquitecte vaig treballar, entre altres, per als equipaments de l´Institut Català de Finances, generalment educatius, la qual cosa em va fer entrar en contacte amb l´Educational and Cultural Space, un grup internacional d´arquitectes. Aquest col·lectiu promou que els edificis de les escoles siguin adients per als projectes educatius que s´hi desenvolupen.
Ara centra la seva vida en la docència. En la seva opinió, com ha de ser l´ensenyament?
Jo m´ho passo molt bé a classe amb els alumnes. Entenc que el model d´ensenyament no ha de ser tan rígid com és ara. Hem de fomentar que els estudiants per si mateixos siguin capaços d´aprendre. Com el que he fet amb la cuina japonesa. Aprendre a aprendre.
Per tant, en aquests moments no exerceix com a arquitecte.
No. Estic dedicat a la docència ensenyant matemàtiques, l´any passat a l´institut Montserrat Roig de Terrassa i, aquest curs, a l´institut Can Mas de Ripollet. L´arquitectura m´ha donat una formació i el millor com a arquitecte, per a mi, és partir de zero en un projecte i estructurar-lo. S´assembla a quan cuines menjar japonès: també parteixes de zero i has d´anar estructurant-lo de forma matemàtica amb les parts adequades.
