Vius com en una muntanya russa. Un dia estàs com si et mengessis el món i l´endemà et trobes que no vols sortir del llit.” Així relata la Marina Salvador, estudiant de batxillerat de l´IES Egara, com ha experimentat el seu procés de canvi de la infància a l´adolescència. Com ella, cinc joves més de tres instituts de Terrassa s´estan preparant per entrar de ple al club dels grans i comencen a guanyar llibertat, independència i maduresa. Però saben que jugar a la lliga dels adults no és gens fàcil.
En aquest retrat de l´adolescència participen Mar Prats i Àlex Marín, de l´Escola Tecnos; Alba Ruiz i Elies Soler, de l´IES Torre del Palau, i Xavi Gascó i Marina Salvador, de l´IES Egara. Tots ells són alumnes avantatjats i parlen amb criteri, punts de vista intel·ligents i sinceritat (la màxima que permet ser entrevistat), per ajudar-nos a dibuixar com és el seu món. Ens han concedit uns minuts (a l´hora del pati o entre classes de música, d´anglès o entrenaments d´esport a la tarda) per opinar i explicar-nos què pensen de la seva relació amb els pares, la influència d´internet, la importància dels amics, la forma de divertir-se o els estudis, entre d´altres.
Pares, mestres, psicòlegs i pedagogs reconeixen que és una etapa molt bonica però complicada. Uns anys (dels 13 als 18, aproximadament) de descobriments, de canvis físics, emocionals, socials i psicològics on el jove busca la seva identitat. Si s´utilitza el control excessiu sobre ells poden sorgir la rebel·lia i el conflicte. És el que es coneix com la rebel·lió de l´adolescent.
Cadascú viu aquesta etapa de revolució hormonal a la seva manera. “El primer canvi que vaig notar va ser físic. I això va influir en la forma com em veien els adults, que van començar a tractar-me diferent”, descriu la Mar Prats, de l´Escola Tecnos. “Penses d´una altra manera, et centres més en els estudis i en el teu futur i això fa que t´hagis d´aplicar més”, apunta Àlex Marín, de la Tecnos.
Més llibertat, més autonomia
Fer-se gran vol dir aprendre a ser autònoms, a volar sols, prendre decisions (de vegades equivocades), assumir més responsabilitats i reafirmar la personalitat. Això fa que vulguin viure aquest procés de maduresa en la intimitat de la seva habitació. El jove busca espais d´autonomia dels pares.
Tal i com ens expliquen aquests alumnes la societat els exigeix més, els comença a mirar com a adults i això fa que guanyin llibertat per sortir amb els amics i anar sols pel món. “Abans potser em sentia més vigilada. Però aquest últim any hi ha hagut canvis. Per mantenir aquesta llibertat que em deixen haig de demostrar que sóc responsable. Amb la llibertat va inclòs un grau de responsabilitat”, matisa la Mar Prats.
És el temps de la negociació, dels permisos per anar als llocs i l´hora de tornar a casa. “M´agrada molt sortir i els pares ho saben i em deixen. Però tinc amics que els rescindeixen més les sortides. Els protegeixen massa perquè no hi confien”, comenta l´Elies Soler.
“Vols ser adult i tenir més llibertat però els teus pares desitgen el millor per a tu i pensen en els riscos”, apunta per la seva banda la Marina Salvador.
La relació amb els pares
L´adolescent està modelant la seva personalitat i els canvis emocionals fan també que visqui aquesta fase vital amb conductes més crispades i egocèntriques. Vol imposar més el seu criteri i les seves prioritats i això genera un estira-i-arronsa amb els altres. Els pares han de negociar constantment sense oblidar-se d´imposar uns límits. Aquest procés provoca canvis d´humor, diferències i petits conflictes a resoldre.
“Possiblement la meva relació amb els pares ha anat a pitjor per part meva. No deixo que envaeixin tant la meva vida com abans i de vegades no me n´adono i planto cara. Haig de vigilar i controlar-me més”, reconeix l´Alba Ruiz, de l´IES Torre del Palau. “Discuteixes més i poses en qüestió el que et diuen perquè et penses que ets més gran del que ets”, apunta la Marina. La Mar, amb 15 anys, creu que ja està superant l´etapa dels conflictes familiars. “La meva relació amb els pares ha canviat. Abans solíem discutir-nos molt i per gairebé tot. Començo a tenir les meves opinions i valors i sabem que coincidim en unes coses i en d´altres no. Però ho solucionem ràpidament arribant a un acord.”
Sembla com si les tibantors fills-pares siguin més pròpies del sexe femení perquè els tres nois entrevistats opinen que la seva relació és planera i sense problemes.
Internet i la reputació digital
En general, nou de cada deu joves de 10 a 15 anys són usuaris habituals d´internet i seguint aquesta tònica els sis entrevistats han crescut rodejats de les noves tecnologies. Consultar les xarxes socials, mirar el correu electrònic, xatejar o fer treballs escolars són activitats habituals dels joves a l´ordinador. Una finestra oberta al món que cal obrir amb moderació per l´impacte que poden tenir en els menors els continguts violents.
Hi ha joves amb una baixa percepció dels riscos de la seva privacitat a internet i els nostres entrevistats també han vist conductes properes de perill. “Al meu institut hi ha noies que cometen errors. Pengen fotografies íntimes a Instagram o al Facebook que després circulen, poden caure en mans indesitjables i les poden perjudicar”, lamenta l´Alba. “Jo no utilitzo massa el Facebook però conec molta gent que passa fotos comprometedores per algun tipus de xat, com ara l´Snapchat”, relata la Mar. “Això pot ser perillós perquè la gent envia i comparteix constantment i una foto que ha de quedar en un cercle tancat d´amics pot expandir-se per tota la ciutat en un obrir i tancar d´ulls”, afegeix. Per a la Marina, Facebook “ha degenerat molt perquè hi ha massa culte a la imatge i afició a penjar fotos íntimes. M´he trobat fins i tot pàgines que comparen fotografies de persones, com si fos un concurs”.
Qui té un bon amic…
La millor ajuda contra els perills que els adolescents es poden trobar a la seva edat (internet, drogues, sexe, conflictes…) és tenir un bon amic. Precisament el grup i les amistats cobren més importància en aquesta etapa i desplacen els pares a un segon pla. “Els amics sempre són importants; ara i dintre de cinc anys. Sempre influiran en la teva manera de ser”, descriu l´Àlex Marín. “Sóc una persona molt influenciable i em beneficia molt rodejar-me de bones amigues”, afegeix la Marina. En les noies, l´opinió de les amigues sobre el vestir, els nois i les relacions de parella són alguns dels temes de conversa habituals. Com viuen el primer amor? Ja tenen parella? “La nostra edat va d´un extrem a l´altre. Hi ha qui es veu capaç de mantenir una relació estable amb algú i d´altres que prefereixen anar de flor en flor. Molts dels meus amics prefereixen no comprometre´s amb ningú”, descriu la Mar, qui revela que té parella.
Sortir de festa
Com es diverteixen els joves? Cadascú frueix a la seva manera. “Alguns prefereixen quedar-se a casa amb pocs amics i d´altres gaudeixen més anant a passar una nit sencera en una discoteca”, indica la Mar. I en l´etapa adolescent el consum de begudes alcohòliques per divertir-se comença a fer acte de presència. “Opino que no cal ni fumar ni beure alcohol ni drogar-se per passar-s´ho bé. Mai he caigut en aquests vicis i a les festes m´he divertit”, afirma l´Àlex.
“Al meu entorn sí que es beu una mica però no tenim necessitat d´emborratxar-nos per divertir-nos. Ho tenim com un complement i prou”, reconeix el Xavi.
“No m´agrada freqüentar ambients on sigui fàcil el consum d´alcohol”, apunta la Marina. “Si n´he begut alguna vegada ha estat excepcional”, afegeix aquesta estudiant de batxillerat que prefereix quedar-se a casa i treballar.
Formar-se per al futur
Precisament, els estudis són ara de vital importància en aquests joves que estan a final de l´etapa de secundària o han iniciat el batxillerat. Els qui més pressió i exigència reben són els alumnes que es preparen per a la universitat i tenen la mirada posada en la selectivitat. “El batxillerat requereix més organització de la feina perquè tens més proves”, apunta la Marina. Per la seva banda, el Xavier apunta que “el batxillerat no m´ha suposat un esforç extra respecte a secundària. Potser han baixat una mica les notes però res més”.
Què llegeixen?
La literatura adolescent atrau de manera diferent aquests joves. La majoria comenta que llegeix poc com a oci i es concentra en les obres obligatòries del curs. Amb tot, apunten la saga dels “Jocs de la fam”, de “Divergent” o “El corredor del laberinto” com a lectures predilectes.
En resum, no hi ha un perfil únic o comú d´adolescent sinó molts joves que fan a la seva manera el camí cap al club dels adults. I molts pares que veuen com ja no hi ha marxa enrere!
