La música és un llenguatge universal que s´endinsa en el món de les emocions on naveguen la felicitat, la tristor, el desànim i la por perquè és un amplificador de les emocions. Cadascú la percep d´una manera diferent perquè cadascú té la seva pròpia musicalitat.
La història també dóna fe de la seva importància. Al filòsof Aristòtil se li deu la teoria de l´Ethos, el pensament que la música pot canviar l´estat anímic, i a l´obra “La República”, de Plató, ja s´assenyalava la importància que tenia en l´educació dels joves.
En teràpia i amb teràpia
Segles més tard, va ser Beethoven qui va reconèixer que “l´arquitectura és una música de pedres i la música, una arquitectura de sons” i el filòsof alemany del segle XIX Friedrich Nietzshe va manifestar que “sense música, la vida seria una errada”.
Davant d´això, no és gens estrany que la música s´utilitzi en teràpia, i en coexistència amb altres disciplines artístiques, o bé com a teràpia. És en aquest punt on es parla de musicoteràpia: una matèria que ajuda persones amb dificultats psicològiques, cognitives, afectives i socials.
Els experts asseguren que el ritme musical desbloqueja el cos i desperta la vitalitat i la intuïció; que la melodia connecta directament amb el pla emocional, i que l´harmonia incideix en l´aspecte mental. El doctor Alfred Tomatís, que va desenvolupar la teràpia de l´escolta, va afirmar que “escoltar és la clau en el procés de madurar el pensament, donat que només podem reproduir amb la veu el que capta l´oïda”.
La música també és fonamental en moments vitals. Quan apareixen malalties inesperades el sotrac personal i familiar és inevitable. El pacient l´ha d´assumir a la vegada que pares, fills i parella i, en aquest context, és fonamental.
Forma part de la vida
La Fundació Oncolliga organitza projectes i tallers adreçats a malalts i familiars, amb uns resultats beneficiosos. “Es treballa l´expressivitat emocional i de sentiments vers la malaltia, els petits èxits de cada dia i també les dificultats. Les audicions ajuden a focalitzar l´atenció en la música i a promoure una estona de distracció i evasió, així com de relaxació i distensió”, comenta la Patrícia Martí, que durant anys va treballar a Oncolliga-Terrassa.
La musicoteràpia abasta altres àmbits de la medecina. El pediàtric i el de salut mental són pot ser els més coneguts perquè aborden les patologies des d´altres perspectives que ajuden els pacients a modificar conductes, actituds i a millorar l´autoestima.
Per exemple, en l´Alzheimer hi ha nombrosos treballs al camp de la investigació que avalen els efectes que té la musicoteràpia en aquests pacients perquè s´ha comprovat que millora la comunicació, la socialització i les capacitats cognitives, perceptives o físico-motrius.
També en els malalts de Parkinson, perquè la música té un efecte neuroprotector. “Ajuda en les patologies neurològiques i psiquiàtriques perquè contribueix a millorar la memòria i a canalitzar les expressions i les emocions”, comenta la Gemma Garrido, experta en neuropsicologia.
La música activa el cervell
Hi ha cançons o temes instrumentals que, conscientment, no som capaços d´escoltar però que incideixen d´una manera molt directa en un estat de relaxació profunda. L´aprenentatge musical ajuda a desenvolupar la intel·ligència i les audicions tenen un component tranquil·litzador.
La musicoteràpia és, en definitiva, l´aplicació científica de l´art de la música amb una finalitat terapèutica per ajudar a millorar i restablir la salut física i mental de l´individu. A Terrassa s´imparteixen tallers i sessions a centres molt diversos, perquè s´ha comprovat i valorat la importància que té en determinats col·lectius.
Però no és un tema nou. A l´Hospital de Terrassa, per exemple, als anys 90 es va plantejar posar música als quiròfans perquè hi havia estudis que indicaven que millorava l´estat d´ànim dels pacients. La proposta no va tirar endavant, tot i que el CST i l´Hospital Universitari Mútua Terrassa són entitats que han incorporat la música en algunes de les seves disciplines. L´Hospital de Dia Sant Jordi, del CST, dedicat a malalts d´Alzheimer, n´és un clar exemple.
Formació acreditada
Els musicoterapeutes poden treballar en centres de dia i de rehabilitació, hospitals, residències geriàtriques, escoles bressol, escoles d´educació especial i amb persones discapacitades. També en unitats pal·liatives del dolor, centres de tractament d´addiccions, salut mental, serveis socials i presons, per citar alguns àmbits.
De tots ells, actualment, tenen una major incidència a l´educació especial, seguit de l´àmbit de la prevenció, l´educació general i la geriatria, segons un estudi recent.
Els resultats són evidents si les sessions són impartides per un professional amb una sòlida formació acadèmica. Són persones que, abans de cursar el màster a la Universitat de Barcelona o de Vic o bé a l´Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), per citar alguns centres, tenen una llicenciatura en psicologia o magisteri. Hi ha qui se n´informa abans a l´Associació Catalana de Musicoteràpia, creada el 1983, i fundada per la doctora Serafina Poch, de Cerdanyola del Vallès.
Actualment hi ha 2.000 titulats a Espanya tal i com va quedar palès al V congrés nacional, que es va celebrar fa uns mesos a Barcelona. No obstant això, tot i ser una disciplina a Àustria, Bèlgica, Polònia, Estats Units i la Gran Bretanya (on està registrada com a professió des del 1999), a Espanya encara li queda un llarg camí per recórrer. Els resultats són evidents i la seva eficàcia està més que demostrada, però encara ara es confon amb les teràpies alternatives.
