Jordi Moreno és el Cap del Parc de Bombers de Terrassa. Té 50 anys. Va néixer a Calaf i està vinculat al Cos de Bombers des de 1983, quan va entrar com a auxiliar forestal. Abans de ser el responsable del Parc de Terrassa va servir als d’Igualada i Calaf. És graduat en Prevenció i Seguretat Integral i tècnic de nivell superior en Prevenció de Riscos Laborals.
Per què es va fer bomber?
El meu pare també ho era i jo anava sovint al parc per estar amb ell. Els bombers, els veia molt grans i sempre eren els mateixos. No em plantejava que hi pogués haver un recanvi amb persones més joves. Fins que un dia el pare em va dir: “Escolta, Jordi, per què no et prepares i et presentes per ser auxiliar de bomber?”. I vaig dir-li: “Amb 18 anys puc treballar als bombers?”. El cert és que no m’ho havia plantejat mai!
Què li agrada més de ser bomber?
És un treball molt agraït perquè ajudes els altres. D’altra banda, quan comences una guàrdia, tot i que els serveis es repeteixen, no saps mai què hauràs de fer i com anirà la feina. Ser bomber no és gens monòton. Cada dia és diferent. Encara que disposem de totes les mesures de seguretat, mai no hem de descartar qualsevol imprevist.
El risc sempre és present.
Sí. Sempre hem d’optar per actuar en una determinada direcció o no fer res. Decideixis el que decideixis, tindrà conseqüències… O no. Però la gent espera de tu que assumeixis riscos, que responguis davant d’unes determinades situacions. El risc zero no existeix.
Quins són els serveis més freqüents que fan vostès?
Incendis urbans i assistència i salvament de persones grans que s’han quedat tancades a casa o han caigut al terra.
Quins moments difícils ha tingut com a bomber?
Hi ha experiències que no m’han agradat. Fa poc, per exemple, arran d’un accident de trànsit a Viladecavalls va morir una nena de dos mesos. Moments com aquest són molt difícils quan els vius tan de prop. Els episodis més negatius sempre estan relacionats amb la mort de les persones en els sinistres. Si el resultat és dolent, ja no importa si ho has fet bé. Una mort en aquestes condicions et dei- xa trasbalsat. Val a dir que per enfrontar situacions com aquestes els bombers disposem d’un ser-vei de suport psicològic, però és dur.
Estan fets d’una matèria especial, els bombers?
No, en absolut. Som gent normal. El que més ens agrada és solucionar, dintre de les nostres limitacions, els problemes que puguin patir les persones.
