El bisbe Nundinari de Barcelona, l´any 450, segregà la seva diòcesi en dues parts, la més litoral continuà sent Barcelona, mentre que, a l’interior fundà una nova seu episcopal , el Bisbat d´Ègara , i en nomenà bisbe a Ireneu. Els seus límits territorials abastaran les dues actuals comarques del Vallès i part de l´Anoia. Estarà vigent fins a les invasions musulmanes de principis del segle vuitè.
La construcció de l’estructura de la seu episcopal a l’emplaçament de trobada entre els torrents de Vallparadis i Santa Maria, serà llarga i complexa. Es farà de nova planta encara que al mateix lloc que ja ocupaven les edificacions cristianes existents des del segle IV .
Consistí bàsicament en alçar una gran catedral, la de Santa Maria, de tres naus i amb baptisteri episcopal al seu interior. Al sud del mateix edifici catedralici es construeix un complex residencial i de culte privat per a ús de la cúria episcopal. A la part central del complexe s’hi ubicà l’església funerària de Sant Miquel i altres espais cementirials, i al nord l’església parroquial de Sant Pere, de tres naus.
Aquest conjunt episcopal s’havia de decorar degudament i es feu amb pintura mural. D’aquesta manifestació artística encara avui dia conservem pintades les conques absidals, espais on es situava la taula de l’altar, de Santa Maria i Sant Miquel i el presbiteri de Sant Pere amb l’anomena’t retaule petri.
Les pintures es realitzaren sobre una primera capa d’arrebossat de morter de calç que regulava i cobria els carreus del mur amb la tècnica del fresc però acabada en sec, que consisteix en aplicar els pigments pictòrics dibuixant sobre una lleugera i fina capa de calç . En el cas de l´àbsis de Sant Miquel per exemple, sembla ser que es va pintar entre tres dies i una setmana.
Adoctrinament
Aquestes il.lustracions murals constituïen l’única forma d’exercir un adoctrinament cristià visual als feligresos de l’època; que no tenien cap possibilitat de llegir ni veure els textos sagrats, plasmats generalment en paper o pergamí, i que tant sols coneixien alguns clergues.
La quasi cúpula sencera de la catedral de Santa Maria d´Ègara presenta una decoració pictòrica policroma en tota la seva superfície. La part central de la cúpula zenital esta decorada amb una forma geomètrica dins de dos quadrats entrellaçats formant una figura de vuit puntes. Per sota de la mateixa es representen dues corones,la primera amb petites plomes de paó esquemàtiques i l’altre de llorer, simbologia relacionada amb el triomf i la immortalitat de Crist. Per sota, una primera franja concèntrica, conté escenes relacionades amb la vida de Crist entre les que destaca la traïció i el prendiment i les relacionades amb sant Pere i sant Pau. Alguns personatges apareixen nimbats i vesteixen túnica llarga i pallium mentre que d´altres sense nimbe vesteixen túnica curta i clàmide subjecte amb una fíbula i bracae ( pantalons ajustats) . El registre inferior, que es el central dels que es veuen des de la nau de l’església, escenifica la Mare de Deu com a tron de Jesús, aclamats pels apòstols. Un altre grup d’escenes, que nomes es poden veure des de l’interior de l´àbsis, per part dels sacerdots, ensenyen passatges bíblics relacionats amb la traïció a l’autoritat i la desobediència al rei David. Dos registres inferiors més,avui dia quasi bé sense pintures acabaven amb l’arrambador de color vermellós fins al desaparegut paviment.
L’edifici funerari de sant Miquel, el més singular del conjunt ,conserva les pintures murals del segle VI al seu àbsis. Presideix a la part superior la figura de Crist entronitzat dins l’ametlla mística, amb nimbe crucífer on es llegeix el nom d´Emmanuel, que significa Déu entre nosaltres. Sostenen la màndorla, quatre àngels amb els braços enlairats, flotant a l’espai celestial i entre ells apareix, un a cada costat, el cercle radiant del Sol i la Lluna amb cara humana i quart d’esfera al cap. Una franja amb inscripcions divideix l’espai absidal. A la franja inferior i apareixen dotze personatges, apòstols, genoflexionats, sis a cada banda de cinc cercles centrals, i dos cortinatges recollits amb un nus central a cada extrem del´escena. Tanca l’escena una franja decorativa a la part inferior, a l’alçada de les finestres, encara que segurament la pintura original arribava fins el paviment.
Retaule petri
L’església parroquial de Sant Pere presenta al lòbul central de l´àbsis el que anomenem retaule petri, amb pintures murals dividides per una biga de fusta en dos espais .El superior, té una representació de cinc àngels i dos querubins, que flanquegen dues filades de capelletes, les dues de dalt, dividides per una columneta central,amb les figures de Sant Pere i Sant Pau i les quatre inferiors amb els quatre evangelistes, d’esquerra a dreta de l’espectador, l’àngel de sant Mateu,apòstol i autor del primer evangeli, el lleó alat de sant Marc, el bou alat de sant Lluc, i l’àliga de sant Joan Evangelista, autor del quart evangeli i de l’apocalipsi.
L’espai inferior a la biga esta flanquejat per dues columnes salomòniques i s’hi representen algunes escenes, difícils de definir per haver estat posteriorment repintades, que alguns autors han relacionat amb l’antic Testament.
