Francisco de Goya. Va ser un dels grans pintors i gravadors espanyols. En 1792, a conseqüència d’una malaltia, va quedar sord. De les seves obres, destaca el gran llenç “La família de Carlos IV”, una de les joies del Museu del Prado i els quadres pintats després de la guerra. En 1823 es va exiliar a Bordeus, on en 1828 va morir.
La família de Carles IV va ser un encàrrec personal del rei a Goya que pel seu realisme i per la captació psicològica dels personatges es va convertir en tota una simbologia de la política espanyola d’aquella època, tan aliena a les necessitats del poble i a les noves èpoques.
Es tracta d’un un retrat col·lectiu on la pinzellada es mostra solta, vigorosa i on el color i el realisme juguen un paper més important que el dibuix.
L’obra s’ambientà en un saló no identificat, on la llum entra per la part dreta del quadre, deixant en penombres el propi pintor que es retrata mirant l’observador.
El grup familiar està dividit en tres : al centre i dominant l’escena la reina Maria Luïsa ,el rei i els seus dos fills petits ; a l’ esquerra el futur Ferran VII amb la seva dona , el seu germà i la germana del rei i finalment a la dreta el germà del rei i les seves dues filles, amb el gendre i el nét dels reis.
La composició no deixa de tenir trets neoclàssics ( ordenació vertical de les figures a la manera de frisos, composició tancada, etc. ) però no pot reduir – se a aquest estil, ja que Goya, inspiració d’impressionistes i expressionistes, resulta un artista difícil de catalogar.
Es tracta d’una crítica a la monarquia ? L’obra va ser ben rebuda per la família reial, però és indubtable que Goya va aprofitar l’oportunitat de mostrar els personatges sense cap adulació, tal i com eren, evidenciant que el seu art és personal , original i profundament innovador.
