A Jordi Corcoba li encanta conduïr. Quan va sentir parlar per primera vegada de la VW Golf Challenge va decidir que li agradaria participar-hi però no ho ha pogut fer fins aquest any, que s’ha celebrat la tercera edició.
"Em va arribar un Golf al taller on treballo, d’una persona que se’l volia vendre. El vaig comprar jo i el vaig arreglar i preparar", explica. I amb aquest cotxe se n’ha anat al Marroc. Ell ja en tenia un altre de Golf però era més nou i no el volia "matxacar". "Aquest tenia dos-cents mil kilòmetres però m’ha anat molt bé", assegura.
"La Challenge no és una competició, com la Paris-Dakar, sinó un ral·li solidari. Hem anat a repartir 350 kilos de material escolar, roba, joguines i llaminadures per als nens de les zones més pobres del Marroc", explica el Jordi. "No es tractava de veure qui corre més i arriba primer. En aquest ral·li l’únic que guanyes són amics", afirma.
A més, és clar, l’experiència permet disfrutar conduïnt per llocs poc habituals -creuant el desert, travessant rius, recorrent pistes sense asfaltar, esquivant pedres i forats-, on hi ha molt d’espai, gens de trànsit i cap límit de velocitat ni normes de circulació.
"Anàvem en grups. Hi havia els que corrien més i els que no corrien tant. Al darrera anaven els cotxes de l’organització, que portaven walkie-talkies per si de cas. En total érem vint cotxes i unes quaranta persones de deu nacionalitats diferents. Sobretot, hi havia molts francesos però també noruecs, belgues, catalans, espanyols… Vam fer gairebé dos mil kilòmetres, una mica més de dos-cents al dia".
De vegades, "ens plantejavem reptes, per exemple, fer-nos una foto al costat d’un camell o recollir llenya per fer una foguera a la nit, però no era per competir, perquè no eren reptes esportius, sinó més aviat com un joc", assegura.
Una nit "vam dormir en una haima, al desert. Un altre dia vam passar la nit a l’alberg d’Alí el Coix, un personatge molt carismàtic que és amic de Brad Pitt, Angelina Jolie i altres famosos que han rodat pel·lícules al Marroc i s’han allotjat allà", recorda.
El desert va ser tota una experiència. "No hi ha camins marcats. Un dia em va quedar el cotxe atrapat en una duna, es va quedar clavat. De cop i volta, van començar a aparèixer nens per tot arreu i ens van ajudar a sortir. A qualsevol lloc on paràvem, el cotxe quedava de seguida voltat de criatures, que et demanaven de tot: llaminadures, aspirines, qualsevol cosa. El que no em va agradar és que els nens més grans apartaven a empentes els més petits".
Com que l’objectiu del ral·li era repartir material escolar, van visitar diverses escoles. Els nens "estaven encantats amb les llibretes i llapis i tot el material que els portàvem. Vam estar en pobles de la zona de l’Atles on hi ha una enorme pobresa. La gent està molt aïllada, viuen en barraques de fang i no tenen aigua corrent ni telèfon. Les condicions són molt dures".
L’última etapa per l’Atles va estar marcada per les pluges, que "ens van obligar a canviar la ruta prevista per a travessar les muntanyes". També es van trobar "carreteres inundades" però tot formava part de l’aventura.
El Jordi va disfrutar tant que ja està pensant en la Challenge de l’any que ve. "El 2016 serà per la costa. L’objectiu és arribar als cinquanta cotxes inscrits", explica.
