Joan Bram treballa a Roses actuant per als turistes en diversos hotels d’aquesta localitat, actualment al Montecarlo, el Monterrey i el Mediterráneo. Toca els teclats i el saxo i també canta, amenitzant els balls que aquests establiments organitzen després del sopar.
El Joan “treballava en una botiga d’instruments musicals a Barcelona i van fer reestructuració de plantilla”. En veure que es quedava sense feina va decidir consolidar la seva carrera de músic -ja havia tocat en grups de Terrassa com el Trio Jorban i l’Orquestra Copacabana- i va contactar amb el Sindicat de Músics. “M’oferien una feina de dos mesos a Irak i estava a punt de marxar quan va sortir un contracte per a actuar a Roses. Només eren un parell de setmanes però era molt més a prop”, explica.
Era l’any 1986 i després del primer contracte de quinze dies en va sorgir un altre i un altre i un altre… “Aquest mes d’agost ha fet 29 anys que hi sóc”.
Ha tocat “a tot tipus d’hotels, terrasses, discoteques i pubs. He fet casaments i he participat en programes de televisió de cadenes locals empordaneses, a TV3 i a “Lluvia de estrellas” d’Antena 3. El primer estiu tenia contractes a Roses i a Empúriabrava i, com que no tenia carnet de conduir, em desplaçava d’un lloc a l’altre en taxi. Em vaig gastar 250.000 pessetes en taxis”, assegura. Quan va fer números, va decidir treure’s el carnet i es va comprar un cotxe.
Després de 29 anys a Roses “encara no m’he acostumat a la tramuntana ni m’hi acostumaré mai” però treballar amb turistes li ha permès “aprendre idiomes”. Quan va arribar sabia català, castellà i francès. Ara, a més, parla “alemany, italià i anglès. Puc adaptar el repertori en funció de la nacionalitat dels turistes”, explica. Principalment, els clients dels hotels en els quals treballa són “francesos, alemanys, anglesos, suïssos i espanyols”.
Jam-session
Un dia estava tocant en un hotel i “va arribar un alemany amb una trompeta i em va demanar si podia pujar a l’escenari a tocar amb mi. Li vaig dir que si. Després va venir un trombonista, després un saxofonista. Aquest ja va pujar sense ni demanar permís.En van anar venint més i al final érem onze músics dalt de l’escenari, de diverses nacionalitats, turcs, txecs, francesos, alemanys, fent una jam-session. Vam acabar amb una versió de “When the saints go marching in” que va durar ben bé quinze minuts perque tots havien de fer el seu solo. Va resultar que eren els membres d’una orquestra que l’endemà actuava a Peralada i estaven allotjats en aquell hotel. El públic estava realment sorprès, perque no s’ho esperaven, però van quedar encantats”, recorda. Amb un d’aquells músics encara manté el contacte. “Quan he estat a Alemanya, m’he allotjat a casa seva”, comenta.
Tanmateix, en general actua tot sol “o bé amb una noia, la Judith. Aleshores ens diem Duet Almadrava. Fem actuacions de 9 del vespre fins a mitjanit en diferents hotels alternativament i tenim un repertori molt extens”, diu el Joan.
Creu que deu haver fet “unes cinc o sis mil actuacions”, la majoria a l’estiu, encara que també li surten “bolos” la resta de l’any. “A l’hivern, la Costa Brava és un dels destins preferits dels autocars de jubilats francesos”.
