Maria del Pilar Mampel Tusell acaba de rebre un homenatge del Col·legi de Procuradors de Terrassa, en reconeixement a la seva labor com a degana de la institució al llarg de setze anys en dos períodes alterns. Porta 36 anys d’exercici i és secretària general del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, així com professora de la Uned, la universitat a distància.
Quines són les funcions d’un procurador? En què es diferencia d’un advocat?
Els papers del procurador i de l’advocat són com els del cirurgià i l’anestesista: un sense l’altre no funcionen. Procurador i advocat van paral·lels, ambdós són llicenciats en dret. Però l’advocat assessora i defensa el client, mentre que el procurador s’encarrega de tota la seva gestió processal. Per tant, la relació advocat-procurador s’ha de basar en la mútua confiança.
O sigui que l’advocat és qui porta la defensa del client i el procurador és qui el representa.
En efecte. Nosaltres actuem per a la representació d’una persona i venim a substituir-la en la seva compareixença davant dels tribunals. I una altra part molt important de la nostra tasca és vetllar per l’eficàcia de les sentències i les resolucions judicials. Les sentències s’han d’executar i ens encarreguem que es compleixin.
I, com ho fan?
Imagini’s que hi ha hagut un plet i que tenim una sentència favorable. Això està molt bé, però aquesta sentència encara s‘ha d’executar. Llavors, nosaltres ens encarreguem d’intentar que es faci efectiva. Hem de buscar quin és exactament el patrimoni del deutor, esbrinar si és o no solvent, mirar si és viable promoure un embargament o un desnonament…
Pel que fa al Col·legi de Procuradors de Terrassa, com funciona?
És un col·legi petit però molt potent, atès que ha estat pioner en moltes qüestions, com la posada en marxa d’iniciatives del Departament de Justícia. L’àmbit del col·legi, que és el més jove d’Espanya, és Terrassa i Rubí. Avui en formem part més de quaranta procuradors i la degana és la companya María Luisa Valero.
Quins són els serveis fonamentals que ofereix un col·legi de procuradors?
Bàsicament, la defensa dels col·legiats i la realització d’un servei públic que garanteixi les mateixes condicions per a tothom que necessiti un procurador, ja sigui, per exemple, un actor o demandant o bé un demandat. I sempre sota l’aplicació d’unes normes de deontologia; és a dir, vetllar pels deures i l’ètica dels professionals, en el nostre cas els procuradors. D’altra banda, és necessari incidir en la funció social de la nostra professió…
A què es refereix exactament?
Que hem d’estar al costat del ciutadà per oferir-li totes les garanties d’un treball eficaç. I també em refereixo que nosaltres som col·laboradors directes de l’administració de justícia.
I què comporta aquest vincle amb l’administració?
Significa que nosaltres desenvolupem unes funcions públiques per delegació. Són la gestió del torn d’ofici, costejada mitjançant diner públic, i tot el servei de la recepció i la recollida de notificacions relatives als processos judicials. Així, el col·legi és com un annex dels nostres despatxos. Els procuradors anem cada dia a la seu del col·legi, que es troba dintre dels jutjats de Terrassa, com a part de la nostra feina habitual de gestió i tramitació. A més, als jutjats de Rubí, hi tenim una delegació.
Què és el que més l’atrau de la seva professió?
Nosaltres ens passem moltes hores als jutjats i és aquesta dinàmica diària d’anar allà, de parlar amb els funcionaris, de gestionar directament els casos que portem, la que ens enriqueix. Això és el que m’atrau. I també, quan tinc un dubte, estudiar i buscar fins que trobo la solució. D’altra banda, el procurador té menys tracte amb els clients que l’advocat. Però sempre intento conèixer-los i explicar-los quina feina faré en els seus casos. Ho trobo molt important.
Abans ha fet referència a les iniciatives dels procuradors davant del Departament de Justícia. En pot especificar algunes?
Des del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya es va presentar l’any passat el Pla Estratègic de la Procura, que ha tingut una bona recepció per part de la conselleria. Aquest pla conté propostes molt interessants per dinamitzar la justícia com ara la formació continuada, la incorporació de les noves tecnologies, l’assumpció de competències que atorguin més rapidesa a la nostra feina i una relació més àgil entre les institucions.
La justícia, com a tal, és justa?
Més que respondre si és justa o no ho és, prefereixo diferenciar entre assumptes penals i civils. La jurisdicció penal és lenta, sobretot per la fase d’instrucció, en què el jutge ha d’investigar molt per estar ben segur abans d’emetre una resolució o d’enviar algú a la presó. Aquesta lentitud pot provocar la sensació que la justícia no és justa… Pel que fa a la jurisdicció civil, crec que sí que és justa perquè hi ha una igualtat d’oportunitats. Les lleis estan pensades perquè tothom tingui les mateixes oportunitats, tant si és el demandant com el demandat. I qui no s’ho pot costejar té la possibilitat de demanar procurador i advocat al torn d’ofici. És justa la justícia? A veure, en tots els plets n’hi haurà un que estarà content i un altre que no. /
