El cantant i escriptor Miquel Pujadó està vivint un estiu ple de feina. El projecte més important que té entre mans és un llibre-disc sobre els poetes i l’amor.
“Són tots poetes morts però vigents. He d’escriure vuitanta textos introductoris per al llibre, un sobre cadascun dels autors. A més, al disc hi haurà vint poemes que canto jo, acompanyat dels músics Joan Humet i Manuel López, i dotze més que recitaran, dirigits per mi, diferents actors com Josep M. Pou, Jordi Boixaderas, Enric Majó, Carles Canut, Mingo Ràfols, Mario Gas, Victòria Pagès, Joan Pera i altres. Es publicarà per Nadal a Barcanova en una edició de luxe i per Sant Jordi de l’any que ve en edició normal”, explica.
Aquests dies ha estat assajant i enregistrant amb els músics i els actors al Teatre Romea de Barcelona. Per motius de “logística”, perque els actors tenen els seus compromisos, no han pogut gravar tots junts al Romea i alguna de les sessions d’enregistrament “l’hem fet a casa, al meu estudi”, declara el Miquel.
“Són actors amb els que ja he col·laborat en altres ocasions i ens hem fet amics”, assegura. Sobretot amb el Carles Canut i el Joan Pera, amb qui ha viscut algunes anècdotes. “Una vegada, fa dos anys, érem al Taller de Músics amb en Joan Pera i uns músics de jazz, assajant un espectacle sobre el poeta Joan Margarit, quan va aparèixer un equip d’una cadena de televisió de Los Angeles que feia un reportatge sobre Woody Allen i venien a entrevistar el Pera, que és el seu doblador en català i castellà”, recorda.
Potser per això no és estrany que Joan Pera li hagi proposat que col·labori en el seu nou projecte teatral. “M’ha demanat que l’ajudi en l’adaptació catalana d’un vodevil de Georges Feydeau de 1907, “La puce à l’oreille”, que es podria traduir com “La mosca al nas”. És una comèdia d’embolics, banyes i mals entesos que dóna moltes ocasions de lluïment al protagonista perque hi fa dos papers, els de dos homes iguals físicament però molt diferents de caràcter, tarannà, classe social… És una altra de les feines que he de començar a preparar aquest estiu”, explica el Miquel.
La seva agenda, tanmateix, està tan atapeïda que encara hi ha més coses. “Al juliol he acabat les traduccions al català i al castellà de “Els tres mosqueters” per a les editorials Barcanova i Anaya. Han estat hores i hores de feina. Ara estic revisant una novel·la pròpia, el meu últim llibre, que es una història de fantasmes per al públic juvenil que Barcanova publicarà l’any que ve. Després començaré una novel·la infantil, que jo mateix il·lustraré. A més, he d’escriure un espectacle sobre Feliu Formosa, que s’estrenarà al Romea el 2 de novembre i al setembre començaré els assajos de “Lletres de batalla” de Joanot Martorell, que s’estrenarà el 26 d’octubre”. Un no parar.
També ha participat en projectes a l’estranger. “Acaba de sortir a Itàlia un disc-homenatge col·lectiu al sindicalista americà Joe Hill, “Never forget Joe Hill”, on hi ha un tema cantat per mi. Hi he musicat el testament que va escriure el 1915 a la presó pocs dies abans de la seva mort”, explica.
“No em falten idees sinó temps”, assegura. És el motiu pel qual el seu proper disc no sortirà fins al 2016. “El meu sistema és escriure una cançó cada mes però ara mateix és impossible amb tots aquests altres projectes en els quals estic embrancat”, declara.
