La Constitució de 1845, vigent fins el 1869, aprovà que el Congreso de los Diputados es constituís amb 349 diputats que havien de ser escollits a raó d’un a cada districte electoral. S’instaurà el bipartidisme polític i el sistema bicameral amb un cens electoral format per un 0,81% de la població. La llei electoral de 1870 mantenia una elecció restrictiva. Per accedir al càrrec de senador s’havia de tenir més de 40 anys i, entre d’altres, reunir alguna d’aquestes condicions: haver estat o diputat o ministre, ser militar de graduació, pertànyer a l’alt clergat, a la magistratura, haver fet carrera a la Universitat o a les Reials Acadèmies. Fins l’aprovació de la llei electoral de 9 de juny de 1890 no es va permetre votar a tots els homes majors de 25 anys.
El personatge
Joaquim Maria de Paz i Casanovas (Terrassa, 15.09.1821-Barcelona, 27.01.1900) era el novè fill de Josep de Paz i Montaner, propietari rural, i de Maria Raimonda Casanovas i Juncar. Va estudiar a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i al Col·legi de Sant Pau de Barcelona. El 1844 es llicencià en Lleis per la Universitat de Barcelona i començà a treballar a l’Audiència de la ciutat comtal. L’any següent es traslladà a Madrid per obrir el seu despatx professional. El 1858 es casà amb la terrassenca Maria Mercè Galí i Galí a qui el seu pare Agustí cedí la finca “El Pantà”, una part de la qual seria venuda, el 1904, per Agustí de Paz i Galí a Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover que hi volien construir la futura fàbrica Aymerich, Amat i Jover que, actualment, allotja la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Escollit diputat a Corts pel districte de Manresa, De Paz ocupà el càrrec de diputat durant les legislatures de 1859, 1860-1861, 1861-1862, 1862-1863, 1863-1864, 1864-1865, 1865-1866, 1867 i 1867-1868. Després de la Revolució de Setembre de 1868 De Paz es posicionà en contra de la instauració del sufragi universal.
Restaurada la monarquia borbònica va ser una de les personalitats presents en la recepció, que s’organitzà a Barcelona, per rebre a Alfons XII. A les eleccions de gener de 1876 De Paz era escollit senador per la província de Barcelona amb 114 vots dels 199 possibles; aquell mateix any obriria bufet professional a Barcelona i, després d’aquella primera legislatura, seria escollit senador, en representació de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, nou vegades.
Acabada de començar la seva activitat política, als anys seixanta, De Paz va formar part del consell d’administració de la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro arribant a ser-ne president, càrrec que també ocupà en altres societats com la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a Francia por Figueras, el Ferrocarril de Madrid a Cáceres y Portugal i la Compañía Española de Ferrocarriles Económicos.
Reconegut defensor del proteccionisme econòmic, a més de ser soci i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1896-1897), presidí la Unió Barcelonesa de Classes Productives i va ser membre de la comissió de la Junta d’Aranzels i de la Junta Consultiva de Aranceles y Valoraciones. Participà de la fundació del Círculo Conservador Liberal, presidint la seva comissió econòmica i, també, va ser membre del Centre Català de Barcelona.
Joaquim De Paz també va intervenir en política local i, el 1877, es va oposar al nomenament d’Ignasi Amat com a alcalde de Terrassa i, l’any següent, el Governador Civil de Barcelona delegà en ell per arbitrar entre el propietari d’una mina d’aigües, l’Ajuntament i la Societat de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa per assegurar l’abastiment d’aigua a la ciutat.
Gran activitat parlamentària
Com a diputat i, després, senador De Paz destacà per la seva activitat parlamentària formant part de diverses comissions i grups de treball. Amb fama de bon orador els seus discursos van reflectir els seus coneixements legals. També pronuncià discursos sobre temes econòmics com els d’Aranzels, Societats mineres, Ferrocarrils, Canalització de l’Ebre, Conducció d’aigües o colonització agrícola i regs. En els seus darrers anys d’activitat política participà en temes que afectaven principalment Catalunya: pronuncià discursos sobre l’administració de justícia a Barcelona, l’agregació de diversos municipis a la ciutat de Barcelona, sobre la indústria llanera a les províncies catalanes i sobre diversos temes relacionats amb la canalització de l’Ebre.
Llibres escrits per Joaquim Maria de Paz
►Réplica al señor D. Francisco Permanyer… sobre el fallo dictado por el Tribunal Supremo de Justicia en el recurso de injusticia notoria introducido por D.Joaquin Mas y Martí, en méritos del pleito seguido contra Masó Rosell y Sobrinos, relativo a la nulidad de una venta a plazos de acciones de la Sociedad Fundición Barcelonesa de bronces y otros metales. Madrid; Imprenta y Estereotipia de M. Rivadeneyra, 1858.
►Manifestación proteccionista de Barcelona del 4 de abril 1881. Barcelona: Est. de Sucesores de N. Ramírez, 1881.
►Informe sobre el proyecto de carretera provincial de Tarrasa a Castellar. Barcelona: 1894.
►L’autora del reportatje és: Historiadora. Grup d’Història del Parlamentarisme UAB.
