Terrassa

La història inacabada d´una carrera en solitari

Quan el novembre del 2007, Amaia Montero va anunciar per sorpresa que deixava de ser la vocalista de La Oreja de Van Gogh per emprendre un projecte per si sola, iniciava un camí que d´entrada no va ser fàcil. La cantant va tornar a casa dels pares, al seu Irun natal, on va viure unes circumstàncies personals difícils a causa de la malaltia del seu progenitor.
Durant aquell període, Amaia va passar nou mesos immersa en la composició. Aquest temps li va servir per treure al mercat el seu primer àlbum, que es va dir com ella mateixa, “Amaia Montero”. El treball amb què l´artista va debutar en solitari va guanyar tres discos de platí i la donostiarra va aconseguir ser nominada als premis Grammy Llatins en la categoria de Millor Àlbum Pop Vocal Femení. El disc va vendre 40 mil còpies en la seva primera setmana al mercat i el senzill amb què va presentar-se Amaia, “Quiero ser”, va romandre tretze setmanes en els primers llocs de les llistes d´èxit.
El novembre del 2011 va arribar el segon àlbum de la cantant, “Amaia Montero 2”, que va gravar als estudis Eastwest de Los Ángeles. Aquell projecte, que incloïa cançons com “Tu mirada”, “Caminando” o “A tu lado”, va servir per consolidar la nova carrera de l´artista i per reservar-li un bon lloc entre les veus comercials femenines de referència del panorama musical espanyol.
Amb “Si Dios quiere yo también”, el disc que avui ocuparà una part important del concert de Festa Major, Amaia Montero ha aconseguit col·locar-se de nou en la llista dels més venuts. L´àlbum va arribar a situar-se en els cinc primers llocs d´iTunes Espanya. La publicació del treball va ser l´excusa perquè la vocalista i compositora iniciés el 21 de febrer passat a Madrid una gira que l´ha portada per les principals ciutats espanyoles i que avui fa parada a Terrassa.

To Top