Eduard Biosca (Terrassa, 1965) pot presumir d´haver creat i viure de rendes d´un personatge radiofònic com el Sr. Bohigues, un bocamoll que té corda per estona. Porta set anys a RAC1 i ara el veiem a “Còmics”, de TV3, però també es passeja pels teatres. Al juliol “El pensador de barra lliure” estarà a Luz de Gas. Biosca és un guionista de l´humor que fuig de l´etiqueta d´actor.
Després de fer-se escoltar a “Versió RAC1”, ara el Sr. Bohigues s´ha donat a conèixer a la tele. Es troba còmode a “Còmics”, de TV3?
Crec que he tingut la sort d´ensopegar amb un programa que està fet amb el cor i amb el cap. És un espai que parla molt bé dels còmics catalans que fan riure i es nota molt que el director estima els humoristes. És un fan del Sr. Bohigues radiofònic i va pensar en ell per a l´espai “Còmics”.
Ja fa uns quants anys que el Sr. Bohigues és el seu “company” inseparable de professió, no?
Uns quants, sí! Va ser al 2001, a l´espectacle “Humor Sapiens”, que fèiem amb el grup Pocaconya, quan va començar a treure el cap. Anàvem a la recerca de la vida intel·ligent i en un bar trobàvem el típic client que sap de tot (quan en realitat era un ruc). Aquest personatge li va agradar al Toni Clapés i em vaig convertir en col·laborador fix de “Versió RAC1”. D´això ja fa set temporades.
El ritme trepidant de la ràdio li ha servit per a la televisió?
A la ràdio he guanyat molta agilitat al costat del Toni Clapés, a qui li dec molt. Abans era un guionista de teatre molt tancat i quadriculat. A la ràdio he après a fer guions en cinc segons. M´he acostumat que en una pausa de publicitat em demani una idea, una frase nova i… A córrer! El cervell se m´ha adaptat a la immediatesa. Això m´ha servit molt per a aquest salt a la tele, on també segueixo creant els meus guions.
O sigui que compagina el rol de guionista i intèrpret?
Bé… Més que actor em considero humorista. Sóc un guionista que vol treure el seu humor. I no crec que sigui un cas excepcional. Hi ha còmics molt limitats com a actors. Un exemple d´aquests era l´Eugenio. En canvi, la Rosa M. Sardà assumeix molt bé els dos rols. Una vegada em van oferir un paper a la sèrie “La riera” i el resultat al càsting va ser desastrós!
Ha canviat molt el Sr. Bohigues en el seu periple per la ràdio i també pels escenaris?
Sí. Al principi era una paròdia del clàssic pessimista crític, mal informat i que es queixa per vici que tots tenim a dins. Era com el típic bocamoll de barra de bar que ho veu tot molt fàcil de fer. Ara és un home més positiu que té una realitat paral·lela. És un món a part.
Té una altra actitud a la vida?
És un personatge despreocupat que vol desdramatitzar els problemes. A la tele fa un altre paper: és un bàrman que diu el que pensa dels humoristes, noms propis que sempre he admirat!
Quin és el seu gran referent?
Capri, per exemple, ha estat un dels meus grans mestres. En l´etapa del grup Pocaconya imitàvem la seva manera de parlar, la seva ironia molt catalana. També vaig ser un gran seguidor de l´Eugenio. Recordo haver-lo vist a Luz de Gas i riure des del primer minut fins a l´últim sense parar. I el Tricicle…
Ha estat a prop d´algun d´ells?
Pepe Rubianes, el vaig conèixer en un petit teatre de Sant Cugat. Teníem el mateix representant i va coincidir que ell preestrenava “Solamente” i nosaltres hi actuàvem. Ens va explicar una història, llarga i divertida, però no deixava parlar. Al cap d´un temps va actuar a la Festa Major de Terrassa i, sorpresa nostra!, aquella història era un monòleg que tancava l´espectacle. I ens el va dedicar! Casualitats de la vida, a la ràdio minuts després de dir la frase típica del pessimista “No som res” van donar la notícia de la seva mort.
També té bona relació professional amb el Paco Mir, del Tricicle.
Ha fet direcció gratuïta dels meus espectacles! Un dia va venir expressament de Madrid a casa per ajudar-me en un muntatge. Li estic molt agraït.
Què necessita un humorista per caure bé al públic?
Un dels requisits claus és que la gent se´l cregui. L´humorista ha de tenir un punt d´humilitat i ha de ridiculitzar-se a si mateix. És l´antítesi de la prepotència.
Com li va pels escenaris?
Bé! Segueixo de gira amb dos espectacles: “El pensador de barra lliure” i “Com acabar amb els pessimistes”. A l´octubre estrenaré als Cinemes Girona de Barcelona “L´optimista global. Cara a cara amb un pessimista total”.
Es considera un optimista?
Veig claríssim que el món va millor. No sóc optimista del tot però defenso l´optimisme global. De fet, ser pessimista no serveix per a res. Et treu les ganes de tot i no és gens saludable.
Alguna afició? Fa esport?
Camino mitja hora cada dia, que diuen que és l´equivalent a córrer tres dies a la setmana. Sóc urbà.
