La imatge de la Mare de Déu ès originària d’un altar de l’església del Monestir de Sant Cugat i fou adquirida a un antiquari a principis del segle XX per Josep Soler i Palet qui la llegà al Museu de Terrassa. Actualment esta exposada permanentment al Castell Cartoixa de Vallparadís.
Es tracta d’una imatge-reliquiari tallada en fusta i policromada sobre enguixat i endrapat en alguns punts. Te mutilats els dos avantbraços i la representació del fill que segurament seia a la seva falda.
María esta asseguda en un tron de planta rectangular format per quatre pilars de secció circular amb poms intermedis i motllurats als extrems i possibles aplics desapareguts a la part superior.
El setial es buit al seu interior, tapat a la part posterior i pintat imitant un respatller amb arc peraltat i dos pals de gules sobre groc, esquemàtic motiu heràldic de caràcter reial que també es present en altres imatges del segle XIII, com la mare de Déu de Matadars o la de Santa Maria de Toudell.
Es coronada amb cresteria que reposa sobre una toca que li cobreix l’espatlla, pintada amb motius de quadres negres sobre fons blanc i perímetre simulant un farbalà. Els cabells, a la part frontal s’aprecien sota la toca i sobre el coll porta un collaret de cercles amb botó ovalat central i més avall, sobre el pit apareix un forat també ovalat que segurament subjectava un medalló avui dia desaparegut.
Esta ricament vestida amb una túnica de coll rodó i color blau, decorada amb motius geomètrics, que li cau sobre els peus calçats amb sabata negra apuntada que reposen sobre un escambell.
El mantell que li cobreix finalment el cos es la peça més interessant. De colors argentats, daurats, grisos, blancs i vermells es decorat amb cercles tangents , els més grossos amb ocells afrontats i els més petits amb flors de lis. Aquest tipus de decoració té un gran paral€lelisme amb els teixits contemporanis de tradició bizantina o hispanoàrab, que aparegueren en la documentació medieval com a ” pallia rotata”, es a dir teixits decorats amb cercles.
La tipologia de la imatge correspon a la “Sedes sapientiae” com a setial per a l’Infant però en aquest cas es tracta d’una de les poques mare de deus reliquiari conservades a Catalunya. La seva singularitat rau en que es la primera talla romànica de María coneguda a Catalunya amb data precisa i segura.
L’any 1989, amb motiu de la seva restauració es va descobrir a la part posterior del cap una cavitat fins llavors desconeguda i dissimulada per la policromia. La troballa es va fer fortuïtament en exposar la imatge als raigs X per determinar possibles deterioracions al Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya.
La cavitat contenia uns saquets amb relíquies i uns pergaminets que la documentaven. Un primer saquet porta cosit un pergamí on es pot llegir en llatí, ” L´any del Senyor 1218, a la vigília de l’Assumpció de la Mare de Déu, Ramon de Banyeres, abat de Sant Cugat, va disposar aquestes relíquies en el cap d’aquesta imatge, que ell va manar fer a honor de Déu i de santa María. Les relíquies son del pessebre i del sepulcre del Senyor, relíquies dels sants apòstols Simó i Judes, de sant Cugat i de sant Neopolità, màrtirs, de sant Hilari, de les santes Justa i Semproniana, de la sang de sant Joan Baptista, de les santes Masses, i també en aquest sac hi ha moltes relíquies el nom de les quals ignorem”.
Un segon saquet de tela col€locat a dins del primer i cosit amb fil,conté dotze paquetets coberts amb tela i lligats amb fil que contenen les relíquies, algunes d’elles identificades amb petits pergamins amb els noms dels sants o màrtirs.
Després de 771 anys amagades al seu reconditori,totalment aïllades de l’exterior,es conserven perfectament les teles de lli del país, els cordills, els pergamins, els saquets de teixit blanc i les relíquies.
Pel que fa a les relíquies, el seu principal interès esta en els seus titulars, que probablement eren sants que es veneraven en el cenobi santcugatenc, fet evident en el cas de sant Cugat i les santes Justa i Semproniana i que, algunes d’elles com la suposada sang de sant Joan Baptista, podien haver estat portades des de Jerusalem per algun pelegrí relacionat amb el propi monestir.
