Blancs, negres i rosats, més o menys afruitat o joves… El vi és un producte que mai falta a les celebracions a taula, perquè dona un toc d’elegància als dinars o els sopars. Resulta una beguda, però, que requereix certs protocols a seguir.
Se serveixen abans els blancs que els negres… i entremig, els rosats. En general els vins blancs o espumosos (cava i “champagne”) solen acompanyar els peixos, mariscos o algunes carns blanques. Els rosats s’avenen amb amanides i pasta. Els vins negres mariden amb carns vermelles i guisats (plats més grassos i amb sabors més forts).
Primer se serveixen els més joves i després, els de més anys.
D’entrada se serveixen els més suaus (de menys cos i graduació) i després els més intensos (de més cos i graduació). Igual que en els menjars, en els vins la intensitat ha d’augmentar de manera gradual.
El vi sempre s’ha de servir a la temperatura ideal, que s’ha d’aconseguir de manera gradual, sense posar el vi al congelador. Per mantenir-lo fresc a la taula la millor opció és una glaçonera amb gel i aigua. Si se subjecta la copa per la “tija”, evitarem que canviï la temperatura.
Sempre recolzada a la taula, només cal moure o girar el llevataps. Mai s’ha de perforar el suro de costat a costat, per evitar que caiguin molles al vi. Una vegada oberta, cal netejar la boca de l’ampolla amb un drap net.
Mai s’ha de recolzar l’ampolla en la copa. I la copa, no cal pas omplir-la fins dalt. El correcte és omplir un terç, aproximadament, de la grandària de la copa. En el cas del vi blanc se’n pot servir menys quantitat a fi de mantenir-ne millor la temperatura.
S’aconsella deixar que el vi s’airegi una mica. Els vins més madurs necessiten almenys una hora d’airejar-se abans de prendre’ls. En els vins sense filtrar també es recomana la decantació per evitar així que els pòsits passin a la copa.
