Carlos Ríos és el creador del moviment realfooding, un estil de vida al qual s’han sumat centenars de milers de seguidors. La seva missió és lluitar, a través del coneixement i la consciència, contra les multinacionals dels productes ultraprocessats.
Llicenciat en Nutrició per la Universidad Pablo Olavide de Sevilla, Carlos Ríos ha aconseguit, amb 28 anys, convertir-se en un dels “influencers” més importants en nutrició a Espanya amb el seu moviment realfooding en contra dels aliments ultraprocessats. El seu llibre “Come comida real” és un dels més venuts en no ficció des de fa mesos, compta amb 1,3 milions de seguidors a Instagram, 181.000 a Facebok i 81.000 a Twitter. També és el creador de l’aplicació My Real Food, que permet analitzar aliments processats.
“L’alimentació s’ha centrat en nutrients i calories, en lloc d’aliments, en lloc de menjar real. Parlem en termes d’hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, minerals… quan tot això no té res a veure amb la salut”, escriu Ríos a la web realfooding.com. “La salut té a veure amb els aliments, que són molt més que la suma dels seus nutrients i calories. Els aliments tenen una complexa matriu alimentària, la qual és saludable en la seva forma natural i mínimament processada. El grau de processament d’aquestes matèries primeres l’hem passat per alt, ignorant els possibles efectes que alteren l’aliment i que tenen repercussió en la nostra salut”, sosté. “Per tot això, neix el moviment realfooding, per a la defensa i divulgació del menjar real, el menjar de debò. Per a la lluita contra l’entorn obesogènic i l’epidèmia d’ultraprocessats. L’objectiu és millorar la salut de la població a través de l’alimentació”, explica el nutricionista.
De fet, el realfooding és un estil de vida basat “a menjar menjar real i evitar els ultraprocessats”. És un moviment que defensa el dret a una alimentació saludable per a la població. És “una revolució que lluita amb coneixement i consciència contra el costat fosc de la indústria alimentària”.
El moviment classifica l’alimentació en tres grans grups: el menjar real (aquells aliments mínimament processats o el processament industrial dels quals no hagi empitjorat la qualitat de la composició o interferit negativament en les seves propietats saludables presents de manera natural), els bons processats (aliments reals amb un processament industrial o artesanal beneficiós o innocu respecte a les seves propietats saludables) i els ultraprocessats (que Ríos defineix com a “preparacions industrials comestibles elaborades a partir de substàncies d’altres aliments o sintètiques, amb diferents tècniques de processament”).
En aquest sentit, Ríos defensa evitar els ultraprocessats perquè el seu consum “té efectes negatius per a la salut”.
