El solem associar a la tardor, i sobretot a la festa de la Castanyada, però les possibilitats gastronòmiques d’aquest tubercle són molt més àmplies. El moniato el podem menjar fregit en fines làmines, com si fossin patates “xips”, o bé escalivat. Si hi afegim una mica de canyella al damunt, un condiment igual de sa que el moniato, hi donarem un toc diferent i molt gustós. Sortit del forn, pot resultar ideal per acompanyar un plat de carn.
El moniato neix de la moniatera, una planta originària de l’Amèrica Central que va arribar a Europa després del descobriment del “nou món”.
No conté greixos, i és ric en hidrats de carboni i sucres, així que la seva aportació calòrica resulta mitjana. La seva temporada va des de la tardor fins a inicis de l’hivern.
