Les pastisseries catalanes estan ja en plena campanya nadalenca, una de les més importants de tot l’any. Els torrons i les neules seguiran sent els productes estrella indiscutibles de la gran majoria de sobretaules d’aquestes festes, però els troncs de Nadal es posicionen com una tendència a l’alça. El Nadal ja està aquí i les pastisseries catalanes ja engalanen els seus aparadors amb els típics dolços nadalencs. El torró artesà seguirà sent el rei indiscutible. I és que els torrons de primera qualitat són un clàssic que no pot faltar a les sobretaules nadalenques. Els de Xixona, els de crema cremada i els de praliné són els més exitosos. Així i tot, cada any apareixen nous sabors que van des dels torrons de gintònic, als de quicos, mango, mandarina, poma, etc.
A més, també creixen els torrons "saludables", amb menys sucre i, fins i tot, aptes per a persones amb intoleràncies alimentàries (sense gluten, sense lactosa, per a diabètics…). Pel que fa a les mides, el torró de pastisseria en barres més petites segueix creixent, en una clara adaptació als canvis socials (famílies menys nombroses) i per facilitar el tast de diversos sabors. La majoria dels acadèmics ubiquen l’origen del torró a la península aràbiga, una teoria que troba suport en el tractat "De medicinis et cibis semplicibus", del segle XI. Escrit per un metge àrab, aquest manuscrit ja recollia la paraula "turun", en referència a un dolç elaborat amb ametlles i mel. Van ser, precisament, els àrabs els que van portar aquestes postres a les costes de la Mediterrània, en especial a Espanya i a Itàlia. Més tard, al segle XV, diverses zones, com Alacant o Badajoz, ja produïen la seva versió dels torrons. I al segle XVI era un costum estès a tot el país, almenys entre les classes acomodades.
Però el Nadal és molt més que torró. Les neules són un altre dolç típic de Catalunya que es menja tradicionalment en aquestes dates i que molts suquen en cava. Es creu que la idea d’enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb la idea de sucar-la, la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar perfeccionant la recepta. Tradicionalment, la neula consisteix en un full prim de pasta de farina amb forma de canó, de vegades amb sucre. Actualment existeixen neules farcides de torró de Xixona o cobertes de xocolata, i també versions sense sucre o sense gluten. Més enllà de les neules i els torrons, cada cop es veuen més dolços d’autor, com ara els troncs de Nadal, un pastís que és com el nostre braç de gitano, una planxa de pa de pessic que es farceix (amb nata, trufa, crema de llimona, crema de mantega amb cafè, melmelada de taronja amarga o moles altres opcions), s’enrotlla, es cobreix amb xocolata i es decora en forma de tronc. Els francesos atribueixen la seva creació al pastisser Pierre de Lacam, cap a finals del segle XIX. Tot i això, el seu origen pot ser molt més antic, ja que se sap que des del segle XII les famílies franceses es reunien la nit del 24 de desembre al voltant d’un gran tronc, decorat amb fulles verdes i cintes de colors, que cremaven mentre explicaven històries i cantaven nadales. Un tronc que més tard es va convertir en pastís.
Una altra tendència a l’alça, i que es manté en els últims anys, és la recuperació de les vendes de pastisseria salada, tant per consumir la nit del 24 com la del 31 de desembre, en part pel costum de celebrar amb família i amics aquestes dues dates i poder-ho fer a casa i sense haver de cuinar.
