A la cuina asiàtica, les espècies són molt presents i ens poden aportar diversos gustos com el picant, el dolç, l’amargant o altres. La seva principal funció és assaonar els plats i també ajuden a intensificar el sabor dels aliments. A més, col·laboren en el procés de la seva conservació. Cadascuna d’elles té unes propietats i algunes poden, per exemple, afavorir la digestió o disminuir la inflor.
Les espècies es poden trobar de dues maneres, amb un únic ingredient; o bé mixtes, el que són una barreja d’espècies que, a un país o regió concreta, li han donat un nom. En petites quantitats, es poden realitzar aquestes combinacions que aporten diferents matisos als aliments.
La seva capacitat aromatitzant és la clau per al seu èxit. Depenent del seu origen, acostumen a créixer en arbres, arbustos o plantes tropicals, encara que, en moltes ocasions, són les llavors que estan ocultes. La major part demanen un clima càlid o temperat i molta humitat.
De la cuina asiàtica destaca el curri, una barreja de diverses espècies que es fa servir per maridar carns o preparar salses d’acompanyament. La paraula fa referència al guisat, i no a la mescla d’espècies, encara que per derivació, a Occident, s’ha adoptat aquest no per referir-se a l’espècie.
Un altre que s’utilitza molt en la cuina asiàtica és el gingebre, que pot fer-se fresc o molt (en sec) i va molt bé per a carns i peixos o en amanides i saltats, per a aportar un toc refrescant i picant.
Ressalta pel seu sabor cítric, intens i amb tocs picants. Potencia el sabor de gran nombre de plats, tant dolços com salats i aporta propietats com la regulació dels nivells de sucre en la sang o redueix el colesterol.
Molt present
També està present en moltes parts de la cuina oriental el macis, originari d’Indonèsia, però que cal moderar en alguns casos, ja que aplicat en excés a plats com cremes, guisats de carn o purés, en lloc d’aportar aroma i realçar sabors, pot fer l’efecte contrari i suposar un sabor amarg i fort. S’elabora a partir de la pela de la nou moscada assecada al sol i s’acostuma a consumir en pols.
És característic de les cuines xinesa i japonesa el pebre de Sichuan, que s’obté a partir de la pela de la baia del freixe espinós, un arbust procedent de la Xina. També se l’anomena pebre de la muntanya. És una espècia a idònia per a amanides, arrossos i carns i es recomana la precaució en utilitzar-la, ja que pot perjudicar els sabors de la resta d’ingredients.
