La pastanaga, una arrel comestible molt utilitzada en general a la cuina, compta amb diverses propietats que beneficien el nostre cos si la consumim. És una verdura versàtil, que es pot menjar de maneres diferents, cuinada, crua o en sopes o cremes. Tot apunta que els seus orígens són de la zona de l’Àsia Central i hi ha referències de la seva existència al segle VI després de Crist, en els quals ja es parla de les seves bondats de caràcter curatiu, així com la riquesa com a comestible.
Aquest vegetal compta amb un bon nombre de facultats per tal d’aportar de molts nutrients bàsics per a la nostra salut a l’organisme. Per exemple, la pastanaga és rica en potassi i fòsfor, el que la converteix en un eficaç vigoritzant quan tenim la ment cansada i per apaivagar els nervis.
És important, també, pel seu alt contingut en fibra i, consumir-la en casos de restrenyiment o hemorroides, és més que aconsellable. Si es cuina bullida o al vapor, és un remei excels per a les persones que pateixen de mal d’estómac, malalties intestinals, gastritis o úlceres, pel simple fet que conté propietats que col·laboren a calmar les mucoses digestives.
També és una valuosa font de vitamina A. Cal tenir present que, amb 70 grams d’aquest aliment, podem obtenir les recomanacions diàries d’aquesta vitamina, pel que respecta a les dones, mentre que, en els homes, els hi suposa, aproximadament el 90% de les seves necessitats. L’aportació d’aquesta vitamina és cabdal per a la vista, a causa que és la responsable que es fabriqui rodopsina, un pigment sensible a la llum que contribueix a mantenir en bon estat la conjuntiva i la còrnia.
La vitamina C té una alta presència en la pastanaga. El fet que es tracta d’una vitamina hidrosoluble fa que sigui preferible, si s’ha de cuinar, que es bulli amb la quantitat mínima d’aigua possible i en un recipient tancat i és una bona opció fer-les al vapor. A més, es poden coure al forn i amb pell.
Un altre element que engloba en abundància, en comparació a altres verdures, és el silici, un mineral molt rellevant per a l’organisme i que té un paper crucial en el metabolisme del calci i perquè enforteix el teixit connectiu. També disposa de molt ferro, sodi, calci, magnesi o àcid fòlic.
Conservar les propietats
Si la intenció és la de conservar totes les seves propietats intactes, el consell és menjar la pastanaga crua en les seves possibles variants, com a part d’una amanida, però també la podem convertir en una solució per menjar-entre hores per saciar la gana. També cal ressaltar que, gràcies al seu elevat contingut en aigua, la pastanaga és altament diürètica i, a més, ajuda decisivament a la desintegració dels càlculs renals.
