La col brotonera o espigall és una col que s’ha cultivat tradicionalment a zones com el Garraf o el Vallès Occidental. Com ens explica Su Alins, professora de cuina i xef de l’Espai de cuina Su2311 a Terrassa, es tracta d’una verdura que “curiosament, no fa cabdell, només fulla”.
Actualment, la Fundació Miquel Agustí i la Fundació Sant Galderic, a la nostra comarca, promouen la seva recuperació i la seva venda en els mercats de Terrassa i Sabadell.
Alins assegura que “alguns agricultors l’han conservat gairebé per a l’autoconsum o comercialització en petits mercats locals”. La xef ens apunta que una de les curiositats d’aquest producte és que quan talles l’ull principal, “a la planta li surten rebrots nous pels seus costats”. Per tant, afegeix, “com més la talles, més es multiplica”.
Els espigalls i els brotons, assenyala Alins, “són les denominacions que s’atribueixen a dos productes procedents de la mateixa planta, però que apareixen en moments diferents del seu cicle”. En l’àmbit nutricional, cal destacar el seu alt contingut en àcid fòlic, vitamina C, vitamina A, potassi i fibra. “Tenen una textura i sabor delicats”, assegura la xef de l’Espai de cuina Su2311. Si ens referim al vessant culinari, “té un sabor més delicat que la col, si bé, remarca Alins, “és important saber que s’ha de bullir com a màxim entre dotze i quinze minuts”. A partir d’aquest temps, perd part de les seves propietats, especialment la vitamina C.
Ideal en sopes i cremes
L‘espigall o col brotonera és un ingredient ideal per fer servir en sopes i cremes, acompanyada d’algun llegum. “Això la converteix en un plat ben complet”, assegura la professora de cuina de l’Espai de cuina Su2311. També es pot utilitzar en plats “amb un toc més modern”, manifesta Alins, com podria ser una amanida amb arròs integral al vapor. “També hi ha qui en fa croquetes o un bon trinxat amb la seva cansalada”, explica.
En aquest sentit, i pel que fa a una verdura que s’intenta recuperar, la xef demana que es tingui en compte la importància de “conservar les tradicions” i a la vegada “intentar anar recuperant productes propis”, com és el cas. Així, diu, entre tots, “podem anar construint una cultura culinària”.
