Va néixer com una llarga cursa entre París i Dakar, però les circumstàncies la van traslladar a altres punts del planeta fins que, ara, se celebra a l’Aràbia Saudita. Fa pocs dies que ha finalitzat i ha comptat amb la presència de participants procedents del Vallès Occidental, com és el cas del terrassenc establert a Viladecavalls, Antonio Angulo o Miquel Martí Pierre, el primer debutant a aquesta competició.
Angulo, de 43 anys, ha format part de l’equip Foj Motosport com a copilot de Xavier Foj, tot un expert al Dakar, amb una extensa experiència a aquesta prova. Han participat en la categoria de buggy prototips, amb un Oryx T3, amb un motor de 1.000 centímetres cúbics Turbo. La 79 va ser la posició que van obtenir a la classificació definitiva.
“La primera setmana va ser molt dura i la cursa en si, en alguns moments, em superava” reconeix Angulo. Un problema mecànic no els va ajudar. “Ens va fallar un injector,”, comenta, que ha estat l’únic contratemps que han patit, que s’incrementava amb la sorra humida, quan es va fer de nit. Afegeix que “aquesta qüestió ens feia sortir a la cua i havíem de buscar passos alternatius perquè la pista estava molt malmesa” després que sortissin tots els altres participants.
Assegura que “quan van arribar els injectors, a la segona setmana, va canviar el panorama totalment i vam començar a arribar quan era de dia i sortint del pou de la classificació”, comenta Angulo. Es mostra satisfet pel motiu que “el cotxe ha demostrat ser competitiu” i, a l’horta de fer un balanç de tot allò que ha viscut en el Dakkar, declara que “l’experiència, en global, és que hi ha hagut moments bons i altres moments dolents, i és una alegria arribar al final”. Agrega que poder acabar-la “ja és una satisfacció”.
També assenyala que “és una cursa cruel, però és un dels seus encants”, i per això que és un orgull tenir la satisfacció de poder dir que “has acabat el teu primer Dakar”.
Pel que respecta a la seva organització, el copilot egarenc sosté que “el Dakar és un gegant i té una quantitat molt gran de persones que formen l’organització” i creu que, en general, no podem tenir cap queixa”, i també subratlla que tot estigui ben sincronitzat té molt de mèrit”.
Es desfà en elogis del seu pilot, Xavier Foj, de qui diu que “m’ha ensenyat que has de tirar endavant i que no et pots rendir perquè la cursa és molt llarga”. Angulo va substituir al copilot habitual de Foj, que només s’ha perdut l’edició de 2021, Nacho Santamaría.
Ara, diu, toca “descansar i estar amb la família i desconnectar una mica de les curses per agafar embranzida”. Angulo ja tenia certa experiència en el món dels ral·lis, en proves com el Campionat d’Espanya o l’Àfrica Race. En el futur més immediat, comenta, “no sé què faré”, encara que té clar que li agradaria” fer alguna cursa del Campionat del Món de Bajas i que estigui relacionada amb desert o dunes i que tingui aquest component d’aventura”.
Segona participació
Martí Pierre tornava per segon any consecutiu a una competició com el Dakar. El pilot, acompanyat per un copilot també vallesà, Xavi Ribas, ha participat en la categoria de Classics H2, amb un Toyoya Landcruiser 95 de l’any 1998, un model emblemàtic de finals dels anys noranta, preparat pel Pedregà Team. Ribas també va participar en l’edició de 2022, però ho va fer en la categoria de Camió Classic, exercint de copilot de Jordi Celma, amb una més que meritòria quarta posició.
“Si bé que les expectatives eren d’assolir un top 10 de la general i un top 5 de la categoria, estem més que satisfets del fet d’haver pogut finalitzar”, assenyala Miquel Martí Pierre. El pilot vallesà assevera que “a la primera etapa vam patir problemes elèctrics, que van poder resoldre el nostre camió d’assistència, després de dues hores tirats a les dunes, però ja ens va fer perdre llocs a la general per les dues hores de penalització”.
Aquest equip també va patir dificultats de refrigeració de motor que va arrossegar fins a la penúltima etapa. Això, diu, “ens obligaven, fins i tot, a fer diverses parades en mig de la cursa amb les derivades penalitzacions de temps. Martí Pierre recorda que a la setena etapa, “Vam bolcar el vehicle a noranta quilòmetres per hora en pista ràpida i, en aquell moment ja ens veiem fora de cursa”.
Afortunadament, tot es va poder solucionar. “Vam poder posar el vehicle a lloc i vam comprovar que tot funcionava perfectament i, encara que amb els vidres trencats, de nit i amb cinc graus de temperatura exterior i plovent, vam completar els 500 quilòmetres que ens quedaven”, explica.
El pilot del Vallès, com a resum, assegura que “estem més que satisfets d’haver pujat al podi final de Dammam i obtenir la preuada medalla de “finishers”, acabant en la posició 54 de 88 competidors que van iniciar el Dakar Classics al Sea Camp de Yabú”.
1978 és el primer any de la celebració d’aquesta cursa, que va començar com a Ral·li París-Dakar i que ara se celebra en terres de l’Aràbia Saudita.
54 és la posició final de la categoria Classics auto que va assolir el Pedregà Team, format pel pilot Miquel Martí Pierre i el seu copilot, Xavi Ribas.
