Com ens explica el doctor Carlos Peña-Salazar, especialista en Psiquiatria, Neurologia i Epilèpsia a l’Institut Neurològic de Barcelona, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) especifica que hi ha set causes més freqüents per l’aparició de les crisis epilèptiques.
Poden ser provocades per un dany cerebral de tipus prenatal o perinatal motivat per una hipoxèmia durant el part o problemes durant el part, per anomalies congènites o condicions genètiques que s’associïn a malformacions cerebrals, danys cerebrals severs, l’aparició d’un ictus isquèmic i hemorràgic, infeccions cerebrals, síndromes genètiques, o tumors cerebrals.
Peña-Salazar, quant a les síndromes genètiques, afegeix que és “una de les etiologies que estem veient més sovint”, i recorda que “avui dia la genètica ha avançat molt i cada vegada identifiquem més epilèpsies simptomàtiques relacionades amb causes genètiques, que abans es consideraven idiopàtiques, de causa desconeguda.
L’especialista assegura que es pot desencadenar una crisi epilèptica en una persona amb epilèpsia estabilitzada si existeix “una mala higiene del somni, un consum d’alcohol o privació d’aquest, el consum de diferents substàncies psicotròpiques, com el THC, infeccions sistèmiques, especialment urinàries o pulmonars i el consum d’alguns fàrmacs”, com poden ser antibiòtics o psicofàrmacs.
A l’hora de diagnosticar l’epilèpsia en un pacient, la millor opció és la clínica. “El més important és el que veu el neuròleg epileptòleg, amb les crisis ben descrites pel pacient, de les persones que el visualitzen”, apunta, i afegeix que també és significatiu i és ideal “comptar amb material audiovisual, amb un vídeo que mostri al pacient durant una crisi epilèptica”.
Altres maneres poden ser a través de la neuroimatge, les ressonàncies magnètiques, l’electroencefalograma, o “altres proves com poden ser puncions lumbars”, assenyala Peña-Salazar. La millor opció, insisteix l’especialista en aquesta malaltia, és “poder realitzar un vídeo-electroencefalograma (EEG) mentre el pacient està tenint una crisi epilèptica.
Possibles tractaments
Pel que fa als tractaments més habituals, ens enumera algunes de les possibilitats en aquest camp, com són “els tractaments farmacològics, procediments neuroquirúrgics com l’estimulació del nervi vague o bé intervencions neuroquirúrgiques que estiguin enfocades en l’extirpació del focus epilèptic o tècniques neuroestimuladors”. Finalment, també es refereix a una dieta cetogènica com a complement.
Davant la pregunta si l’epilèpsia es pot erradicar o si qui la pateix, la té per sempre, Peña-Salazar manifesta que “depèn de l’epilèpsia del pacient, hi ha epilèpsies que desapareixen, especialment algunes que s’inicien en la infància”.
No tot són bones notícies i agrega que “unes altres, lamentablement, evolucionen a epilèpsies més complexes”. L’especialista en aquesta matèria detalla que “en les epilèpsies de l’adult, i arribat un punt determinat d’estabilitat, es pot valorar, d’acord amb el pacient, dur a terme una retirada dels antiepilèptics de manera progressiva, i d’aquests pacients una tant per cent no recauran”.
També subratlla que, en algunes epilèpsies focals de l’adult, “mitjançant una cirurgia de l’epilèpsia, es pot aconseguir una curació”.
