Una de les parts sensibles del nostre cos i propícia per a les lesions és el genoll. Tot i que en la pràctica esportiva, són molt més sovint les lesions musculars i les lesions del peu i turmell, amb el genoll s’hi poden afegir complicacions que poden conduir cap al quiròfan.
Sobre aquesta temàtica, el doctor Josep Lluís Cabré, especialista en Traumatologia a Àptima Centre Clínic Terrassa, ens informa que les lesions del genoll, tot i no ser les més freqüents, “sí que tenen més transcendència, perquè algunes d’aquestes requereixen una intervenció quirúrgica per solucionar-les”. Afegeix que “La majoria d’activitats esportives impliquen exercicis de carrera, salts, girs i, si afegim el contacte d’algun esport, facilita que el genoll sigui una de les articulacions més afectades per l’activitat física”.
Cabré, ens alerta que els esports amb més lesions al genoll “en el context d’un traumatisme” són el futbol, el bàsquet, l’hoquei i l’esquí i, si no hi ha antecedent de traumatisme, els esports amb més lesions al genoll són el running, el ciclisme, la natació i el tennis.
Un bon escalfament, ens detalla, pot evitar ensurts. “L’escalfament previ a l’exercici augmenta el flux sanguini als músculs que s’utilitzaran durant la pràctica esportiva. D’aquesta manera, el cos es prepara per a l’exercici, cosa que redueix una quarta part la probabilitat de patir lesions al genoll”, manifesta el metge.
El traumatòleg també ens especifica que un entrenament ineficient també pot castigar els genolls. “Els entrenaments han d’incloure exercicis d’escalfament i refredament, exercicis de potenciació muscular i exercicis de flexibilitat”, assenyala Cabré. En aquest sentit, agrega que “cal destacar els exercicis de control neuromuscular, que ensenyen, per exemple, a caure bé després d’un salt i a fer els moviments corporals de manera que no siguin agressius per a les articulacions, i que redueixen de manera significativa el risc de lesionar-se”.
Més o menys greus
A l’hora de separar la classe de lesions en menys i més greus, l’especialista ens comenta que més habituals als genolls, en el context d’un traumatisme o esforç brusc, “són les lesions musculars que afecten els isquiotibials i al quàdriceps”. També són freqüents les del lligament lateral intern i lligament encreuat anterior i, finalment, lesions dels meniscs.
“Un altre grup de lesions molt usual, però en aquest cas en un context crònic sense un traumatisme o esforç brusc, són les lesions tendinoses, ja sigui del tendó rotular, del quàdriceps i de la cinta iliotibial i les lesions cartilaginoses, sobretot de la ròtula”, assegura. Sobre les més greus, diu, són les que ocorren en un context d’alta energia, com a esports amb vehicles de motor o esports aeris, “on pot produir-se una fractura del platet de la tíbia, la part de la tíbia que s’encaixa amb el fèmur”. Altres lesions greus són les multilligamentoses del genoll on es trenquen més d’un lligament.
Un altre tema que aborda Cabré és el fet que les dones es lesionen més els genolls que els homes. “Hi ha uns factors anatòmics, hormonals i musculars que ho faciliten. A nivell anatòmic, són més vulnerables perquè la pelvis és més ampla i l’espai on s’allotja el lligament encreuat anterior és més petit, la qual cosa facilita la ruptura d’aquest lligament”.
