Crus o poc cuinats, algunes espècies de crustacis o peix poden provocar l’aparició de l’anisakis, que penetra en els teixits de l’estómac i també de l’intestí.
Totes les espècies de peixos són susceptibles de ser infestades per paràsits i, en la nostra àrea geogràfica, els que tenen interès sanitari són les larves vives dels nematodes (cucs rodons) de la família Anisakidae. En les persones, són paràsits que poden produir una malaltia que es coneix com a anisakiosi. Marta Andrés, metgessa de Medicina Interna i responsable de la Unitat de Malalties Infeccioses del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), ho defineix com “una zoonosi parasitària”, és a dir, que es transmet a través d’animals.
“Els humans s’infecten per la ingesta de crustacis i peix infectat cru o poc cuinat com el salmó, areng, bacallà, verat, calamar, i altres. Després de la ingesta la larva penetra en els teixits de l’estómac i l’intestí on generalment moren, però en morir poden produir una reacció que provoca inflamació local” explica l’especialista.
Els símptomes són causats per accions del paràsit. “La primera manifestació és per l’acció local directa del paràsit en diferents localitzacions del tracte digestiu. El paràsit s’enganxa a la mucosa de l’estómac o intestí, produint una inflamació i ocasionalment pot envair altres òrgans. En aquest cas els símptomes que predominen són digestius, com ara dolor abdominal, nàusees, vòmits, sagnat digestiu, problemes per l’absorció dels aliments, diarrees o altres”, comenta la doctora Andrés.
La segona manifestació és una reacció al·lèrgica davant el paràsit. “Els símptomes són similars a qualsevol al·lèrgia, com ara picor, urticària, asma, angioedema o resposta anafilàctica”, assenyala l’especialista, que també sosté que “es poden donar simptomatologies mixtes i poden aparèixer des de les primeres hores fins diversos dies després de la ingesta”.
El diagnòstic de sospita d’aquesta malaltia “és clínic, veient els símptomes i l’antecedent de la ingesta de peix cru”, apunta la metgessa de Medicina Interna del CST. “El diagnòstic de certesa es basa en la identificació de les larves trobades al vòmit, la femta o la visualització endoscòpica o per l’estudi histològic de la peça ressecada (si ha calgut una cirurgia)”, diu. Respecte a la reacció al·lèrgica, afirma que “es poden determinar els nivells d’immunoglobulines específiques per a Anisakis”.
Uns quants dies
Sobre els possibles tractaments, afirma que les larves d’Anisakis només sobreviuen uns quants dies al tracte gastrointestinal humà i, per aquest motiu “la major part dels quadres de parasitació són autolimitats, ja que la larva s’elimina espontàniament”. Pel que fa al tractament, l’expulsió del paràsit (per regurgitació, endoscòpia o cirurgia) és curativa.
“En les formes intestinals més greus pot ser necessari ressecar el segment afectat”, manifesta la doctora Andrés, que afegeix que “les manifestacions al·lèrgiques es tracten amb antihistamínics, corticoides o adrenalina si cal, igual que les reaccions d’hipersensibilitat d’una altra etiologia”. Tot i això, afirma que “no hi ha cap tractament antiparasitari que hagi demostrat ser efectiu”.
Com a prevenció, hi ha les mesures profilàctiques per no ingerir peix cru o cuinat de manera que permeti la viabilitat de la larva. “Només es coneixen dos mètodes eficaços capaços de destruir la seva capacitat infectiva conservant les propietats del peix que parasiten: escalfant-se a més de 70 °C durant 2 minuts i la congelació a -20 °C durant almenys 72 hores”, comenta la doctora Andrés.
