El Ral·li de Motos Històriques de Terrassa és el més antic dels que se celebren d’aquestes característiques en tot el territori espanyol. La seva 46a edició s’havia de disputar el passat mes d’abril i, finalment, es va ajornar per les previsions meteorològiques d’aquell cap de setmana, amb amenaça d’intenses pluges. El passat diumenge 15 de setembre es va poder dur a terme amb l’esperat homenatge a Jaume Soler Claveria, una persona estretament lligada a l’entitat organitzadora, l’Escuderia Motor Atlètic Terrassa Hockey Club (MATHC) i també un apassionat de les motocicletes.
Pel que fa a la cursa, de 75 quilòmetres, transcorria com és habitual pel parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, amb sortida des de les instal·lacions de l’Atlètic, a Can Salas i arribada a la localitat de Matadepera. Els participants havien de circular pels termes municipals de Terrassa, Matadepera, Mura, Talamanca, Navarcles i Monistrol de Calders. La mitjana disposada pels organitzadors en el tram de regularitat va ser de 37 quilòmetres / hora i, per comprovar amb exactitud la mitjana establerta, es va disposar d’un equip de cronometratge per GPS.
Vencedor absolut
El vencedor absolut de la regularitat del ral·li va ser el pilot Manel Malo López, amb una Vespa 150 S de l’any 1964, un vehicle que pertanyia al seu pare. Va ser una magnífica forma d’homenatjar a una persona sempre vinculada al món del motor. Malo també va rebre el Trofeu Kronos de la categoria postguerra. Pel que respecta a la categoria preguerra, el Trofeu Kronos va ser per a Jordi Ramón Vidal, que va circular el ral·li amb una New Map 250 de l’any 1928.
Hi va haver més guardons. El premi a la restauració categoria de preguerra va ser per a Jordi Ramón Vidal, el premi a la restauració categoria de postguerra per a Antonio Sánchez, amb una Lube Renn de 1960 mentre que el premi a la participant femenina millor classificada va recaure en Elvira Porqueras, amb una BSA de 1928.
El Trofeu Iteria per al participant més jove va endur-se’l Judit Salarich, que va córrer amb una Ossa de l’any 1961. Els primers classificats en les diferents categories van ser Jordi Ramón Vidal, a la Classe C Vintage (1919-1930); David Porqueras amb una Gilera Militar de 1936, a la Classe D post vintage (1931-1945); Esteban Álvarez amb una BMW de 1951, a la Classe E Classic (1946-1960); Manel Malo López, a la Classe F post Classic (1961-1970); i Toni Muñoz Guerra amb una Ossa 250T “Pepsi” 1979, a la Classe G Moderna (1971-1980).
Enrique Castells, representant de la FEVA (Federació Espanyola Vehicles Antics), associació que, com a integrant de la FIVA (Federació Internacional vehicles antics) va decidir atorgar a aquesta competició el títol de “Ral·li de la setmana” a nivell internacional, i va obsequiar amb un pin especial a tots els participants.
Homenatge a un terrassenc
Un dels moments més esperats de l’edició d’enguany del Ral·li de Motos Històriques de Terrassa va ser l’acte d’homenatge a un terrassenc vinculat amb el món de les dues rodes de tota la vida, Jaume Soler Claveria que, a més de ser president honorífic de l’Escuderia MATHC i impulsor d’aquesta celebració de caràcter més lúdic i festiu que no pas competitiu, si bé també té la seva rellevància
Una exposició de diverses motocicletes de les marques BSA, BMW, Motobecane, Corgui i Montesa de la seva propietat presidia la jornada i un bon nombre d’assistents i amics de l’homenatjat van dinar plegats en el 9 Ca Salas, el restaurant de l’Atlètic. Els assistents van tenir l’oportunitat de veure l’estrena del documental que el cineasta terrassenc Antoni Verdaguer, ha fet sobre la vida de Soler.
L’homenatjat, en els dies previs a la celebració d’aquest ral·li que, finalment es va acabar posposant pel temps, explicava a Diari de Terrassa que “amb 15 anys em vaig muntar a un “Mosquito”, que encara el tinc”. Portar moto, però, no era una activitat que aprengués a casa seva, si bé ell s’hi va anar aficionant cada vegada més. Va tenir diverses motos, una Ossa, una BMW o una R35 d’un cilindre també i n’anava comprant sempre que tenia ocasió. A sota casa seva, on té el garatge que també fa de taller, en va arribar a tenir fins a “100 de restaurades”.
En venia algunes, però n’entraven de noves i, va recordar que, en algun moment, en el garatge “no s’hi podia ni passar” i el seu fill li deia “no te n’emportaràs cap d’aquestes motos”. Però ell anava a la seva i gaudia de les motos i “les he gaudit des que la comprava fins que la tenia aquí”. La moto és la seva vida i, tot i que també ha portat cotxes, el motiu sempre ha estat per necessitat i perquè “l’he necessitat per a la feina”.
