Aprincipis d’aquest mes d’octubre se celebrava el Dia Internacional de la Neuràlgia del trigemin, que és un dels 12 parells de nervis cranials que s’originen a la base del cervell. El trigenim té tres branques, oftàlmica, maxil·lar i mandibular, que condueixen les sensacions de les zones superior, mitja i inferior de la cara i és el responsable de la funció motora dels músculs de la masticació.
La neuràlgia del trigemin, com explica la doctora Mònica Romero, especialista en Neurocirurgia, sòcia fundadora d’ATLAS Spine Institute i que visita a Àptima Centre Clínic, és “una afectació o irritació del nervi trigemin, que la seva funció és recollir la sensibilitat de la cara”. Quan s’irrita o es lesiona, el seu nervi sensitiu “provoca símptomes d’episodis de dolor tipus nerviós, com un corrent elèctric o punxant, que pot durar segons o minuts, però que són de gran intensitat”. La compressió provoca el desgast del revestiment protector que hi ha al voltant del nervi (beina de mielina). Aquest deteriorament fa que el nervi enviï senyals anormals al cervell.
Vàries causes
Les seves causes poden ser vàries. “Pot haver-hi un tumor, que comprimeixi i irriti el nervi, o el pacient pot tenir una esclerosi múltiple, o també per una infecció del virus herpes, o també per causa bascular, perquè una artèria o una vena contacti amb el nervi i la seva palpitació pot provocar una irritació que, al final, derivi en aquesta neuràlgia”, assegura l’especialista en Neurocirurgia d’Àptima Centre Clínic i sòcia fundadora d’ATLAS Spine Institute.
Es poden presentar molts episodis en tot el dia. “Els pacients, habitualment, diuen que tenen un punt gatell, a una part de la cara, que desencadena aquest corrent”, comenta Romero. Es tracta d’un dolor, afegeix, que només afecta una part de la cara, a un lateral, i només en un 1 o 2% dels casos pot afectar bilateralment, una opció, admet, que és més rara respecte a l’altre.
El diagnòstic és fonamentalment clínic. “S’han de fer una bona anamnesi, amb bones preguntes al pacient, per identificar clarament els símptomes descrits per confirmar que la neuràlgia del trigemin és típica”, per poder-la diferenciar d’altres tipus de dolor facial. Tot això s’ha de complementar, apunta Romero, amb “proves radiològiques, bàsicament una ressonància magnètica cranial o una angioressonància cranial”, per comprovar si hi ha la presència d’algun tumor o una esclerosi múltiple. A vegades, les causes no es veuen clares i, llavors, “segurament, hi ha una causa bascular”.El tractament és inicialment farmacològic, amb neuromoduladors. “El més efectiu d’ells és la carbamazepina”, assenyala Romero, que afirma que aquests fàrmacs “són antiepilèptics, però amb una funció per tractar específicament la irritació o lesió nerviosa”.
Hi ha casos, agrega, de pacients que, per la intensitat del dolor, han de recórrer a derivats mòrfics” i, de vegades, altres requereixen la presa de diversos fàrmacs neuromoduladors a la vegada per controlar les crisis de dolor, cosa que a voltes “comporta l’aparició d’efectes secundaris”, com poden ser el mareig, la somnolència o el desequilibri.
Davant de la neuràlgia del trigemin, explica Romero, antiinflamatòria com “l’ibuprofèn o el Nolotil” no són gaire efectius i, en cas de patir efectes secundaris, estan indicades les intervencions quirúrgiques. Cada operació, però sempre dependrà de l’edat, la causa, dels antecedents i d’altres consideracions.
Sobre si aquesta malaltia es cura, l’especialista ens respon que “és un dels dolors facials més greus i més difícils de tractar” i els fàrmacs aconsegueixen controlar aquest dolor en la majoria de casos, tenint en compte que són pacients que presenten les crisis per temporades”. Les solucions quirúrgiques, detalla, resolen de manera definitiva en la major part dels casos.
Una incidència entre el 4% i el 13% de casos anuals
Mònica Romero recorda que històricament es coneixia en medicina com “el dolor del suïcidi”, pel fet que era molt intens i desesperant pels qui ho patien. Amb els tractaments actuals, la cosa ha canviat, si bé encara és considerada “una de les síndromes de dolor facial dels més greus que hi ha i té una incidència del 4 al 13% de casos anuals. Les solucions quirúrgiques, detalla, resolen de manera més definitiva la neuràlgia, especialment la craniotomia, que suposa separar “el nervi de l’artèria o la vena”, aconsegueix taxes de curació altes i inclòs definitives”. Amb els tractaments actuals, en global, diu, “la neuràlgia es controla i els pacients poden fer vida normal i es pot arribar a curar”
