És una història apassionant, especialment per als amants del sector de l’automoció, però també per a la ciutat. La seva “mare”, com es qualifica ell mateix, va ser l’Antoni Amat, enginyer mecànic egarenc que, ara amb 88 anys, reviu l’experiència com si fos ahir. S’anomena la mare perquè, diu rient, “allò va ser com un part”.
El Seat 1200 Sport, i el seu posterior germà, el 1430 Sport, va sortir del seu cap. Un model que, popularment, se’l va anomenar “Bocanegra”, ja que el seu frontal era d’aquest color. Recorda que va treballar 11 o 12 anys a Carrosseries Costa, empresa local. La seva afició per l’aeronàutica li va permetre aplicar els seus coneixements en el món de les carrosseries.
Amat explica que “Costa va aconseguir entrar a la Seat fent com a proveïdor de vehicles fent el 600 de quatre portes i, després, el 850 de quatre portes”. Finalment, alguns dels membres d’aquesta empresa van crear Inducar, on “vam fer altres projectes de carrosseries”. D’entrada, comenta Amat, es va proposar a Seat diverses línies de treball, com una furgoneta, un quatre portes sobre el model anomenat 127 i un coupé. “De tots tres, el que va quallar va ser el Coupé”, afegeix.
Amat va fer una maqueta de què podria ser aquest nou model, que era com un 127. “Jo havia fet avions i sempre m’ha agradat treballar en tres dimensions i vaig fer aquesta maqueta”, apunta l’enginyer egarenc. Seat ho va aprovar, però a una fira de Torí, Amat va conèixer l’estilista italià Aldo Sessano, que va aportar les seves pinzellades. “Els vaig dir que si fem el que ell diu, tindrem èxit durant 50 anys”. I tot va començar.
Molt revolucionària
Era una carrosseria molt revolucionaria, futurista, diferent, amb molt caràcter i un coeficient aerodinàmic molt bo, diuen els experts. També van ser peces clau en la seva creació Domènec Aràn (responsable de projectes), Pere Roqueta (de prototips), Josep Badia (de mètodes), Salvador Alier (de manteniment), Josep Samarra (director general), Isidre Roig (projectista), Josep Bellés (cap d’utillatges), José Giles (encarregat de premses i cap de taller) i Joan Casas (encarregat d’utillatges).
La mecànica era provinent del Seat 127 mentre que el motor, era el 1200 cc dels Seat 124, adaptat transversalment amb 67 cavalls i un pes de 805 quilograms, fet que el convertia en un cotxe molt ràpid. El cotxe va sortir a la venda el mes de desembre del 1975, i les primeres 500 unitats, es van construint íntegrament a Inducar, amb la mecànica completa. En total, hi treballaven en la seva producció unes 300 persones.
En els quatre anys en què es va fabricar aquest cotxe es van produir 19.341 unitats, dels quals uns 5.000 van ser exportats a països estrangers. Es calcula que, en l’actualitat, hi ha uns 300 vehicles de què es van fer llavors que encara estan en funcionament. Amat creu que el gran èxit del “Bocanegra” va ser perquè “era una línia trencadora.
Un final molt trist
Si aquest cotxe, primer el 1200 Coupé i després el 1430 Coupé va tenir tant d’èxit, per quin motiu la seva fabricació només va durar quatre anys? “Va ser un final molt trist i va ser per un error”, comenta Amat. “Quan es va fer el 1430, la transmissió es va agafar la del Fiat 128, un model que llavors feia la Seat i que es feia la competència amb aquest. Per a mi va ser un error que no s’explica gaire”, diu.
Llavors es va reduir la producció aquí i, quan a Itàlia van deixar de fer el Fiat 128, també van deixar de fer el canvi de marxes, que servia per als dos models. “Ningú va caure que aquell canvi de marxes era el que es necessitava aquí”, assegura. Seat sempre aprofitava els models que es feien a la Fiat i el “Bocanegra” va ser el primer i únic que va ser producte d’un disseny que no va fer la firma italiana.
“La relació entre Seat Barcelona i Inducar era boníssima. Amb Seat Madrid, ja era una altra cosa”, apunta Amat. I no era molt lògic que s’estigués fent un model aquí i que també es fes el mateix des d’Itàlia. Aquí, es deia Seat 128. “Quan es van deixar de fer aquests canvis de marxa, ningú va pensar que aquí se seguien fabricant aquests models”.
Des de Seat, mai es va reconèixer merescudament la tasca d’Inducar en la fabricació d’aquest model. En una trobada per un aniversari, feta a Màlaga “van ignorar on s’havia fet i es van atribuir tots els mèrits”, diu. Ni tan sols van tenir el detall de convidar al mateix Amat. Un detall que porten tots els cotxes, els 1200 i els 1430, és que porten el logotip d’Inducar, format per les lletres IC.
El gran mèrit d’aquesta història és que el cotxe es va fer aquí i en una cooperativa, una opció que, en els temps del franquisme, no era habitual i es veia com una cosa d’esquerres. Era el cotxe més car de Seat de l’època i només el superava el 132. “Tenia molt atractiu”, comenta Amat. De fet, el cotxe continua tenint-lo.
