És una premissa inqüestionable la necessitat que tenim de fer activitat física o practicar alguna classe d’esport durant tota la nostra vida. Aquest fonament també afecta els infants, que necessiten aquest exercici físic que els aporta tota una sèrie de beneficis, alhora que també és una bona font de valors que els poden servir per al seu futur.
L’esport és una pràctica saludable, però també és un factor que promou millora pel que respecta a la seva maduresa afectiva i la seva socialització, i també és positiu en tant que facilita l’increment del rendiment escolar. Fomentar aquesta activitat física com a part dels hàbits dels nens col·labora decisivament a fugir de la vida sedentària. És una bona aposta.
A vegades, accions quotidianes poden ajudar, també, com és el cas de pujar i baixar escales en comptes de fer-ho per l’ascensor o anar als llocs caminant en lloc d’utilitzar el transport públic o privat. Segons quina modalitat practiqui l’infant, pot reforçar uns valors més que els altres, però és imperiós que siguin ells els que acabin escollint quina mena d’esport o activitat volen conrear.
Per exemple, els esports d’equip estimulen la socialització mentre que els de caràcter individuals col·laboren en la superació personal. Els esports d’adversari, per la seva banda, alimenten el respecte a l’oponent. S’ha d’oferir als infants les diverses possibilitats perquè puguin triar, basant-se en les seves preferències.
La competició
Competir sempre és efectiu i també suposa l’adquisició de valors interessants, si bé és preferible que components com l’educatiu o el merament lúdic prevalguin per sobre del fet que suposa guanyar. És imprescindible que els infants sàpiguen perdre, però a la vegada és capital que sàpiguen guanyar. Aprendre a afrontar les dues opcions amb garanties, també és beneficiós.
