Avui, dia 27 de febrer, se celebra el Dia de la Conscienciació sobre l’Anòsmia, dedicada a educar i sensibilitzar les persones sobre les causes de la pèrdua del sentit de l’olfacte i el seu impacte. El doctor Ignacio Clemente, especialista en Otorrinolaringologia i que treballa a Àptima Centre Clínic Terrassa i Sant Cugat, explica que “quan parlem d’anòsmia parlem d’un símptoma que és la pèrdua total del sentit de l’olfacte, que pot donar-se per diferents causes”.
Les persones que pateixen d’anòsmia “no poden percebre les olors en el seu entorn, la qual cosa pot afectar la seva qualitat de vida, ja que l’olfacte també està relacionat amb el gust i pot alterar la percepció dels aliments”, afegeix. Clemente recorda que “estudis duts a terme a Espanya indiquen que sofreix anòsmia un 0,5% de la població i un 17%, hipòsmia, la pèrdua parcial de l’olfacte”. Aquest símptoma pot ser temporal o permanent segons la causa i cada pacient.
Entre les causes més comunes de l’anòsmia es troben les infeccions respiratòries, “com el refredat comú, la grip o més recentment en la nostra ment la covid-19”, si bé també “són freqüents els casos relacionats amb malalties inflamatòries nasosinusals, que inflamen l’epiteli olfactori i bloquegen la percepció d’olors”, diu.
Hi pot haver causes traumàtiques que danyen els nervis olfactoris per un traumatisme cranial sever i, a més, “els trastorns neurològics com l’Alzheimer, la malaltia de Parkinson presenten pèrdua d’olfacte en etapes primerenques de la malaltia i moltes vegades l’anòsmia ajuda a un diagnòstic precoç”, assenyala l’especialista. Una altra causa important són l’exposició a substàncies químiques o l’ús d’uns certs medicaments.
Qualsevol persona
L’anòsmia pot afectar qualsevol persona, però alguns factors poden fer que uns certs grups de la població estiguin més exposats. Clemente afirma que les persones d’edat avançada “són més propenses a experimentar la pèrdua de l’olfacte, especialment a causa dels canvis relacionats amb l’envelliment o malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer”.
Quant al sexe, sosté que s’ha observat que “afecta lleugerament més dones que a homes, encara que la diferència no és tan significativa”. Un altre grup més exposat a sofrir pèrdua olfactòria, apunta l’especialista, són els fumadors “a causa dels efectes negatius que el tabac té sobre les vies respiratòries i el sistema olfactori”.
Quins són els símptomes principals? Òbviament, un és la pèrdua del sentit de l’olfacte i del gust que “pot aparèixer de manera progressiva o sobtada, completa o parcial”. L’especialista en Otorrinolaringologia apunta que “les persones amb anòsmia no poden identificar olors, o poden tenir una percepció distorsionada d’aquests, anomenat paròsmia (les olors es tornen desagradables o distorsionades) o fins i tot percebre olors inexistents”, és a dir, la persona sent que “fa olor alguna cosa que en realitat no és present en l’ambient”, que és el que s’anomena fantòsmia.
Entre els mètodes més comuns per a diagnosticar l’anòsmia es troben les proves d’olfacte, que “mesuren la capacitat de la persona de percebre, discriminar i identificar olors correctament” i l’endoscòpia nasal que “ens permet visualitzar les fosses nasals per dins i detectar obstruccions, inflamacions o anomalies que puguin estar interferint amb l’olfacte”. En alguns casos, és necessari realitzar exàmens complementaris com la ressonància magnètica o la tomografia computada.
Sobre els tractaments, comença per identificar i tractar la seva causa subjacent. “Per exemple, si la pèrdua de l’olfacte està relacionada amb una sinusitis crònica, és fonamental dur a terme un tractament adequat, que pot incloure l’ús de corticoides nasals, orals o fins i tot una intervenció quirúrgica, depenent de la gravetat”, explica.
Clemente grega que “s’ha demostrat que molts pacients es beneficien de la teràpia de rehabilitació olfactòria, un procés que consisteix en l’exposició repetida durant mesos a unes certes olors amb la finalitat d’estimular els nervis olfactoris i permetre la recuperació gradual de la funció olfactòria”. Recentment, apunta, “hem començat a aplicar, és el tractament amb Plasma Ric en Plaquetes (PRP), que ha mostrat resultats prometedors en estudis recents”.
És una alternativa o complement a altres opcions i “implica una petita intervenció quirúrgica, en la qual es realitza una injecció de plasma enriquit amb plaquetes del mateix pacient en l’àrea olfactòria nasal, utilitzant endoscòpia”, diu.
