Amb les baixes temperatures, la pell de l’ésser humà, que és el seu òrgan més gran i ens aïlla de l’exterior, s’exposa a possibles incidències negatives que la poden perjudicar amb l’aparició d’afeccions que s’han de saber prevenir
Els canvis de temperatura afecten molt directament a la nostra pell, la coberta del cos humà i que té un paper essencial en la percepció ambiental. Durant l’època de l’hivern, el fred i la sequedat són protagonistes a causa de la baixa humitat atmosfèrica que hi ha a l’exterior, però també a l’interior dels habitatges, ja que la calefacció provoca que s’assequi l’aire.
Sobre això, la doctora Marta Vilavella, llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en Dermatologia mèdic-quirúrgica i venereologia i cofundadora d’iDermic, ens explica que la pell és l’òrgan més gran del cos i és important perquè “ens aïlla de l’exterior” i afegeix que “el principal mecanisme termoregulador del nostre cos és l’augment o la disminució del flux de sang que arriba a la pell, mitjançant la vasodilatació i la vasoconstricció”.
Quan es produeix un descens de temperatures, un dels principals problemes per a la pell és la sequedat cutània. “És l’alteració més comuna que pot aparèixer a la pell en els mesos de més fred”, assegura Vilavella. La dermatòloga assenyala que “la pell es deshidrata a causa que la baixa temperatura provoca que la humitat relativa de l’aire disminueixi i, unit a l’exposició a l’escalfor seca de les calefaccions, fa que les epidermis es ressequi”.
Aquesta sequedat pot provocar la pell rugosa, picor, descamació i, també, clivelles. “Les zones més afectades, són les que estan més exposades al fred”, diu Vilavella, que apunta a zones com la cara, els llavis o les mans. Altres possibles afectacions són els penellons, unes lesions inflamatòries localitzades de la pell i del teixit subcutani, que es presenten sovint a les extremitats com una reacció anormal a la temperatura freda en combinació amb una humitat elevada.
Els penellons són més habituals en nens i dones sensibles al fred i es mostren de forma bilateral i simètrica als dits de les mans i dels peus, als talons, a les cames i a la cara. En principi, la seva presència és limitada, unes tres setmanes, encara que també hi ha casos en què els penellons poden ser crònics.
Cremades solars
Altres poden ser les cremades solars, que les pateixen aquelles persones que realitzen esports a l’hivern com poden ser l’esquí o l’snowboard i que “es confien, ja que no s’adonen que s’exposen a una radiació, tot i les baixes temperatures, i que això té un efecte”. Altres alteracions menys freqüents poden ser la urticària per fred, que arriba quan ens exposem al fred ambiental i és com una reacció al·lèrgica per l’exposició de la pell a aire, líquids o objectes freds, i que es manifesten en forma d’erupcions, faves o inflamació de la pell.
Quina és la millor manera de combatre aquestes lesions a la pell produïdes pel fred? La prevenció, amb una sèrie de precaucions, com ens comenta la doctora Vilavella. “La més important és hidratar la pell, especialment a les zones exposades, com són la cara i les mans”, explica. Aplicar a aquestes parts del cos una crema hidratant és una bona manera de prevenir aquestes afectacions.
També és una mesura positiva aplicar una d’aquestes cremes als llavis, una zona que, alerta Vilavella, “no hem d’humitejar-los amb la saliva quan estan tallats”. Tot i que, és possible que al principi notem un cert alleujament, les conseqüències posteriors poden ser una irritació i una sequedat encara major.
La dermatòloga també ens aconsella, com a mesures de prevenció d’aquestes disfuncions poden ser la hidratació durant el dia, bevent aigua o sucs, la utilització d’una crema amb factor de protecció 50 “els 365 dies de l’any, no només a l’època de l’estiu” i també recomana no abusar de “les dutxes d’aigua calenta”. És molt millor, assegura, dutxar-se “amb aigua tèbia i acabar amb aigua més freda”.
El sabó syndet
Altres consells que es recomana la doctora Vilavella són “utilitzar un sabó syndet”, que són més suaus que els que estem acostumats, tenen un pH més afí al de la pell i la seva aplicació evita les irritacions. És a dir, ha de ser una mena de sabó que “no porti detergent i que no sigui agressiu amb el mantó lipídic que protegeix la nostra pell”. També és important, diu l’especialista, “evitar els canvis bruscos de temperatura”.
Un altre factor que cal tenir present és “fer servir roba i calçat que abriguin, però que siguin transpirables”, diu la dermatòloga. A més, és també rellevant “augmentar la humitat ambiental de cada mitjançant humidificadors” i, especialment, s’ha de tenir en compte els graus de temperatura. “Hem d’intentar no sobrepassar els 22 graus de temperatura quan es posa la calefacció”, recorda.
Sobre l’efecte i el paper del sol sobre la pell, Vilavella afirma que “la radiació solar té una sèrie d’efectes beneficiosos sobre la pell”, com poden ser la producció de vitamina D i el fet que ens ajuda a sintetitzar-la. A més, afegeix, “ens millora l’estat d’ànim” i protegeix en algunes malalties cutànies, com per exemple “la psoriasi”.
El sol pot danyar la nostra pell
l sol també pot suposar l’efecte contrari i danyar la nostra pell, alguns a curt termini i altres a llarg. A curt termini hi ha les cremades solars i que estan relacionades amb la radiació ultraviolada B. A l’hivern si estem a major alçada, més intensa és l’exposició al sol i les baixes temperatures poden fer que ens confiem i ens oblidem de la protecció. La llum del sol reflectida sobre el color blanc de la neu, augmenta l’efecte de la radiació ultraviolada sobre la nostra pell. A llarg termini poden aparèixer el càncer cutani o el foto envelliment, en forma de taques o arrugues que està relacionat amb la radiació ultraviolada A.
