Algunes patologies es poden reproduir molt més sovint entre les persones que es dediquen a una determinada feina, com és el cas dels músics. Hi ha certs trastorns que afecten amb més freqüència als músics. L’estudi de la medicina de les arts escèniques es remunta a principis del 1700 i, amb el temps les patologies associades a la reproducció de música s’han anat coneixent encara més.
Hi ha clíniques especialitzades en l’atenció de les malalties dels músics, com és l’Institut de l’Art a Terrassa, de la qual Jaume Rosset, especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, i en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, n’és el seu director mèdic. A més, també és director de la Fundació Ciència i Art.
Entre les patologies més freqüents, ens explica, “hi ha un grup que són les mateixes que tenen les altres persones, com inflamacions de tendons, de l’espatlla, de les mans, sobrecàrregues musculars als braços, contractures a l’esquena en funció de les càrregues i les postures que implica cada instrument”.
Rosset detalla que, per exemple, “els que toquen violí forcen molt el braç esquerre i torcen el coll i tenen problemes a aquestes zones” mentre que els que toquen la flauta “forcen el braç dret”. El director mèdic de l’Institut de l’Art a Terrassa explica que, també, en el violí o la viola, els músics tenen un “contacte repetitiu amb la pell”, que pot derivar en l’aparició “d’una taca fosca arrodonida molt característica al coll” que, en alguns casos s’infecta i “els hi pot portar molts problemes”.
Pot ser especialment greu alguna afectació que poden tenir els músics que toquen instruments de vent, com assenyala Rosset. “Els esforços que fan amb la cara no tenen a veure amb els esforços que fem en el dia a dia com menjar, parlar, i per les expressions bàsiques que fem diàriament”, subratlla.
En alguns casos, apareixen ruptures en els músculs de la cara. L’especialista afirma que el més característic “és el del múscul orbicular dels llavis, perquè per l’esforç arriba en alguns casos a trencar-se i donar molts problemes” sobretot entre els que toquen la trompeta.
Aquests problemes entre el col·lectiu dels músics poden afectar a diversos òrgans. Per exemple, “el sistema més afectat és el múscul esquelètic”, diu Rosset, però també pot incidir en “músculs, tendons, articulacions i nervis”. I afegeix que els músics “repeteixen moltes vegades el mateix moviment, en postures que normalment són poc ergonòmiques o poc fisiològiques, en situacions de tensió emocional, que fa que hi hagi més càrrega muscular”.
Aquesta repetició acaba inflamant tendons, carregant músculs i afectant i degenerant articulacions, assenyala. I posa com a exemple que “prémer la tecla del piano no és una cosa molt carregosa i no lesiona, sempre que no ho repeteixis moltes vegades i els músics han de repetir moltes vegades per arribar al nivell de perfecció que es requereix i acaba sobrepassant els límits de la tolerància dels òrgans”.
Es poden recuperar
El director mèdic diu que “la majoria de lesions que tenen els músics es poden recuperar reequilibrant les parts del cos afectades treballant aspectes posturals i millorant pautes de treball i ser més eficients per no dedicar tantes hores”. A més, apunta a millores amb “hàbits saludables d’alimentació, de dormir i fer activitat física complementària”. A vegades, assegura, “cal fer neurorehabilitació” i es pot fer necessària la cirurgia, que té molt risc per les cicatrius que pot deixar i només es fa si és imprescindible.
Problemes en un 75% i la distonia del músic
El doctor Jaume Rosset, especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, i en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia recorda que es va fer un estudi publicat l’any 2000 entre 1.700 músics de Catalunya sobre quins problemes havien patit i en quin grau havien incidit en la seva carrera. Els resultats van evidenciar que “el 75% tenien problemes relacionats amb la seva professió” mentre que, en el 33% , la lesió era prou important per frenar, canviar o modificar de manera significativa la seva carrera, i fins i tot alguns la havien hagut de deixar. Una molt habitual és la distonia del músic. “És la afectació dels automatismes del cervell que fa que, a partir d’aquell moment, al músic d’altíssim nivell, li comencen a fallar coses”. “És un problema greu perquè destrossa els automatismes i la capacitat de tocar”, diu.
