No només era la seva primera aparició a un Dakar. També ho era en una competició oficial de qualsevol categoria en el món del motor, tot i la seva experiència conduint. A 69 anys, l’egarenc Amadeu Roigé ha pogut assaborir una vivència que qualifica de “molt interessant” exercint de copilot del sabadellenc Josep Nicolàs, que ha afrontat la seva desena participació al Dakar, i que ha suposat el tercer que finalitza ambdós formaven part de la prova de la categoria Classic Auto.
Per Roigé, participar en aquesta mítica competició “ha valgut la pena”, encara que no tot ha estat un camí de roses. “Hi ha hagut etapes molt dures, no només per la part tècnica, que tenia la seva dificultat, pel que et trobaves, sorra i roques” sinó també per altres factors. Es tractava de tenir resistència física i també resistència psíquica.
Recorda que hi ha hagut participants que en aquest aspecte no ho van assumir i van plegar al cap de poc de començar el Dakar. Amb el pas dels dies, es notava molt “el cansament acumulat”, comenta el terrassenc, que afegeix que “feies entre 500 o 600 quilòmetres cada dia, t’aixecaves molt aviat i va ploure molts dies”. A més, es patien “temperatures de zero graus, amb fred”, i moltes zones sense cobertura en el mòbil, cosa que no facilitava el contacte amb les famílies.
Quant a l’organització, Roigé considera que el tema de l’alimentació “no estava molt ben cobert” i assenyala que el campament el muntaven i el desmuntaven cada jornada, i dos dies “vam dormir en tendes de càmping” que muntaven ells mateixos.
Molts abandonaments
Tot i les dificultats, l’egarenc i el seu pilot estan “contents d’haver-la acabat perquè hi va haver molts abandonaments per accidents” i altres motius més relacionats amb l’estat d’ànim dels que van plegar. Admet que “vaig haver d’aprendre sobre la marxa” perquè les dificultats eren superiors cada vegada més.
El seu equip, el Pedregà Team, es va classificar “en el lloc 64 de 80 participants”. El cotxe era un Toyota, model KZJ90. El premi ha estat poder penjar-se la medalla de “Finisher” per “haver realitzat totes les etapes exigides”.
S’emporta el record d’una competició que no és fàcil de resistir, reitera, i ara, “ho haig de pair, perquè he gaudit molt i és una experiència brutal i potser repeteixo, però m’ho haig de pensar”, comenta.
