L’escolarització a Catalunya és obligatòria per a tots els nens i nenes entre els 6 i els 16 anys. Abans, no hi ha cap mena d’imposició i, per tant, la decisió de portar o no als fills a un centre d’educació és totalment una responsabilitat que recau en les famílies. Majoritàriament, i sense que suposi una norma, els pares acostumen a iniciar la relació dels seus fills amb l’ensenyament a partir dels tres anys, si bé, en molts casos, hi ha necessitats derivades de la feina o la impossibilitat de mantenir-los a casa fins aquestes edats, que promouen el fet que es portin a una escola bressol.
És l’inici de què es coneix com a educació infantil que administrativament, està dividida en dues etapes. La primera, la que ens ocupa, és la que va del tram dels 0 als 3 anys. Abans dels tres anys, els pares poden portar els seus infants a una escola bressol, que també s’acostuma a anomenar llar d’infants o guarderia.
Tot i tractar-se d’un nivell educatiu que no és obligatori, és una etapa que pot ser rellevant des de diversos punts de vista, com poden ser que l’infant enceta la socialització amb altres infants, la seva evolució pel que fa a l’aprenentatge del llenguatge oral i també en el sentit de la seva psicomotricitat.
Capacitats cognitives
En una escola d’aquestes característiques, els nens i les nenes poden començar a desenvolupar les seves capacitats cognitives. Pot suposar la rampa de llançament en l’entorn de la seva socialització, ja que comencen a interactuar amb altres infants, cosa que els permet fent passes per configurar la seva personalitat.
Els centres educatius per aquesta etapa poden ser públics, concertats o privats i l’Ajuntament de cada localitat informa sobre la xarxa de guarderies amb què compta el municipi. A Terrassa hi ha en l’actualitat onze Escoles Bressol Municipals, gestionades pel Servei d’Escoles Bressol Municipals (EBM) i tres Llars d’Infants de la Generalitat de Catalunya.
En molts dels casos, els pares es veuen obligats a comptar amb aquesta opció a causa de la feina. Els horaris, en moltes oportunitats, incompatibles amb moltes de les necessitats dels infants, són el detonant perquè les famílies hagin d’optar per una escola bressol. Són casos, a més, en els quals els pares no poden gaudir de la col·laboració d’altres familiars, com els avis o oncles, pels motius que siguin. Avançar l’inici de l’escolarització dels seus fills, doncs, és inexorable.
Però també hi ha pares que aposten perquè els infants estrenin la seva relació amb els centres educatius tan aviat com es pugui. La relació d’un infant amb una o una professional, pot ajudar en molts aspectes. D’entrada, el nen o la nena, a l’escola bressol, compta amb l’atenció d’una persona formada per aquestes tasques que, per exemple, pot detectar i captar problemes de desenvolupament.
L’estada a una escola bressol pot afavorir l’adaptació social i cultural de l’infant al seu entorn, encara que no té perquè assimilar-se com els aprenentatges reglats, com passarà en les etapes educatives posteriors. La seva funció principal no és preparar a l’infant de cara al seu futur en el món de l’ensenyament, sinó que la seva raó de ser és la d’acompanyar i observar activament els seus progressos des de diversos vessants, com poden ser els psicològics o els socioculturals.
Les escoles bressol estan preparades per planificar activitats per als nens i les nenes partint de les característiques particulars i les seves necessitats d’autonomia. És molt important que no s’exposi als infants a pantalles, no afrontar aquesta etapa com a garantia d’èxit escolar posterior i esperar que mostrin un alt rendiment en qualsevol sentit. És una etapa d’aprenentatge sense límits ni qualificacions ni res que pugui establir distàncies entre els infants.
Constant evolució
Pot haver-hi pares que esperin que el seu infant afronti aquesta etapa com una constant evolució que es plasmarà en unes notes o avaluacions. No és així, la feina d’una escola bressol és diferent, és un cúmul d’experiències on els infants aprenen amb experiències, amb el seu propi cos, amb objectes més o menys quotidians o amb altres que els hi eren desconeguts.
Aquestes vivències són molt més crucials per als infants que no pas una sèrie de qualificacions per establir si el pas del nen o la nena és positiu o no, d’acord amb unes qualificacions que no tenen importància. És molt més rellevant que l’infant experimenti i vagi aprenent a socialitzar o a experimentar.
