Totes les parts del nostre cos són importants i formen part d’una maquinària que ens fa funcionar cada dia. Hi ha peces, però, que semblen més sensibles i hem de tenir molta cura. Els peus són un bon exemple d’això i, per aquest motiu, hem d’estar preparats per qualsevol factor que els pugui deteriorar, ja sigui extern, en forma d’accident o lesió, o intern, per malaltia o infecció.
Un dels danys, més habituals dels peus són les rascades, que freqüentment les provoquen els frecs de les sabates (normalment quan són noves) o alguna altra mena de calçat amb la nostra pell. Poden ocasionar ferides que, depenent de la zona, costen de guarir.
També és un dels inconvenients freqüents les anomenades ampolles, que suposen que la pell emergeix i forma una mena de bossa que, a dins, conté un líquid de tipus aquós. Acostumen a produir-se pel contacte amb sabates noves o mal ajustades, i també després de practicar l’esport. Pel fet d’estar en zones de fricció constant, són molt doloroses. Cal anar molt amb compte perquè, si l’ampolla es trenca, pot provocar una infecció que pot trigar més temps a curar-se.
Hem de prevenir també les berrugues plantars, que s’originen principalment en zones humides i calentes com poden ser les piscines, les saunes, les dutxes o els gimnasos. Són molt contagioses i, per aquest motiu, s’aconsella que, en aquests llocs, fer servir unes xancletes. En aquest ordre, també es poden patir infeccions com poden ser els fongs, molt típics a l’estiu.
Un d’aquests fongs, possiblement el més conegut, és el que s’anomena com a peu d’atleta i té el seu origen en un excés de sudoració del peu, unida a la humitat. S’ha de ser constant en el seu tractament, que sovint inclou medicaments coneguts com a antifúngics, que destrueixen o detenen el creixement i reproducció dels fongs. Com en el cas de les berrugues plantars, es recomana utilitzar xancletes o calçat que permeti la transpiració.
No és aconsellable compartit les tovalloles amb altres persones i, és cabdal, una higiene diària dels peus, eixugant-los amb cura, especialment entre els dits. L’excés de sudoració també pot convertir-se en un problema. Massa humitat pot provocar massa suor i, com a conseqüència, danys com poden ser esquerdes entre els dits. Una altra afecció comuna en els peus és la sequedat de la pell dels peus, que es produeix amb més constància a la zona dels talons. A l’estiu, especialment, pot aparèixer aquest deteriorament als peus, per culpa de les altes temperatures, que porten a la manca d’hidratació i, finalment, a les durícies.
Altres danys
Cal fer esment a danys que poden patir les ungles dels peus. Per exemple, del que es denomina com a ungla enterrada o encarnada. Acostuma a patir-lo el dit gros del peu i s’ocasiona quan el costat d’una ungla del peu creix i envaeix la carn tova del dit. És un dany que s’ha de reparar com més aviat millor, ja que pot arribar a ser molt dolorós i pot provocar una infecció.
Per combatre-les, és bàsic tallar-la en forma quadrada o triangular, deixant que els cantons creixin. Hem de llimar-les perquè evitar que estiguin afilades, i procurar que l’ungla no quedi molt a prop de la pell.
Més sobre les alteracions de les ungles dels peus
Hi ha altres trastorns de les ungles dels peus, no tan coneguts. A més dels fongs, també anomenats com a onicomicosis, una altra alteració és la que coneixem com a ungles atròfiques, que afecten el creixement i el gruix de l’ungla. L’onicodistròfia, d’altra banda, és l’onicodistròfia, provocada per cops o contusions que poden derivar en una ungla fragmentada o que acaba caient. L’ungla negra, finalment, es pot desencadenar per portar un mal calçat o també per la pràctica esportiva i els possibles traumatismes, com pot ser una trepitjada o un cop.
