Pareix que, a diferència de molts altres productes del sector alimentari, hi ha una uniformitat pel que respecta a l’origen dels gelats. S’assevera des de molts punts que, de gelats, se n’han menjat a moltes de les cultures que coneixem, encara que, la gènesi apunta cap a la Xina com la contrada on va començar tot. Una elaboració que es formava en una barreja de gel amb ingredients com la llet fermentada, la farina i la camfora, que s’extrau del tronc del camforer, un arbre perenne que té els seus inicis a la zona sud-est d’Àsia.
Com passa en altres de les preparacions molt arrelades a aquesta època més estival i de calor, sempre és preferible degustar els que són artesanals. L’oferta de gelats és amplíssima i hi ha molts fabricants, prou coneguts, que acostumen a estar presents en els establiments del sector de la restauració. Tanmateix, n’hi ha que tenen productes elaborats també a la seva pròpia cuina.
Però el fet és que el gelat artesanal guanya punts per sobre dels altres. Ramon Planelles, propietari de l’establiment Els Xixonencs, recorda que “quan la meva família va començar, eren temps molt durs i cada dia anaven a plaça a comprar les fruites i bullien la llet” en un temps les varietats eren limitades. Fins als anys vuitanta, s’elaborava “físicament” a la botiga, però després “ens vam ajuntar amb altres i ho fem a una cooperativa i es fabrica per abastir a més gent”.
Novetats cada any
Planelles explica que “per norma, traiem entre una o dues novetats cada any, però això no vol dir que desapareguin”. Afegeix que “a vegades, aquestes novetats no perduren i és difícil, tot i que alguna es pot quedar per sempre”. Són com una mena de reclam a l’inici de temporada, “per promocionar-te i que la gent sàpiga que ja tornem a estar aquí”, comenta. Els gelats clàssics, apunta, són els més demanats. Els tradicionals són, entre d’altres, els de xocolata, vainilla, maduixa, coco, torró, nata o llimona.
Seguint amb la història, recalcar que egipcis i romans, també degustaven els seus gelats, estaven elaborats amb productes ara impensables, com el vi, o altres com la mel o els sucs de fruites. Es llegeix en diversos portals que van ser els àrabs els que van tenir el plaer d’introduir el gelat a Europa. També se li havia atribuït a Marc Polo, el sempitern viatger. Això no obstant, aquesta paternitat s’intueix, també en molts llocs, com a una història de la vora del foc i sense fonaments.
També es considera que, en una època sense congeladors ni aparells com els que es tenen actualment, més que gelats, eren com una mena de sorbets o granissats, uns productes alleugerits amb altres elements com la mel o la fruita. L’època moderna dels gelats té com a seus Itàlia i França, amb preparats que ja s’assemblen molt més al que entenem per gelat. Cal reiterar que s’atribueix a persones diferents l’autoria dels primers gelats com es confeccionen ara.
A Orxateria Ribera també tenen tots els gelats “artesans i naturals”. Toni Gómez, el seu propietari, detalla que cada setmana, introdueixen dos gelats que anuncien a través de la seva compta d’Instagram. De gelats fixos, en tenen trenta, i dos van rotant, és a dir, es fan durant una setmana.
Això no impedeix que, molts clients, demanin que alguna d’aquestes varietats esporàdiques es mantinguin per sempre. “El de tiramisú demanen molt que es quedi fixo i també té molt d’èxit el de crema catalana, perquè els de postres tenen molta acceptació i cadascú té les seves preferències”, explica. Els itinerants, sovint, acostumen a idear-se gràcies a les fruites de temporada.
Els més tradicionals
També són els gelats més de sempre els que tenen molts adeptes. Especialitats com Xixona, stracciatella, xocolata o vainilla, assegura Gómez, són els més clàssics i agraden molt, encara que, conta, “hi ha gent que ve, vol provar algun dels gelats nous, però acaben demanant els de sempre”.
Com és lògic, les combinacions estan a l’ordre del dia i és molt comú, sobretot entre els més joves, demanar gelats combinats, meitat d’un gust i meitat d’un altre. Per aquest motiu, es preparen de tants gustos diversos.
