No són pas una novetat del mercat i ja fa temps que es poden veure circulant per les ciutats. Són més petits que els cotxes tal com els coneixem actualment i, habitualment, no sobrepassen les dues places. Són el que es coneix com a microcotxes, que van sorgir, entre altres motius, com a resposta a l’increment dels problemes de circulació de moltes ciutats. També, van aparèixer, en molts casos, perquè joves sense edat per disposar de la llicència per conduir, poguessin transitar pels carrers amb un vehicle que, en principi, sembla gaudir d’una millor protecció que no pas una moto.
Alguns d’aquests models es poden conduir a partir dels quinze anys, amb una llicència adequada a aquesta mena de vehicles, com és la mateixa que necessiten les persones que porten un ciclomotor. S’ha de superar una prova teòrica i un psicotècnic per poder disposar d’un permís com aquest. Fins que el conductor no té els divuit anys, però, no pot transportar a un acompanyant.
No tots els microcotxes es poden conduir sense permís de conduir. El mercat no és ampli com pot ser el dels automòbils convencionals tot i que n’hi ha per triar i per remenar. A l’hora de decantar-se per un d’aquests models, és interessant informar-se bé de les seves prestacions.
Es tracta d’un vehicle de poc pes, que no arriba a grans velocitats i que pot ser ideal per a joves i per gent més gran. S’han pensat, en molts dels casos, per a persones que només tenen necessitat de transitar per la ciutat i que amb unes condicions bàsiques, en tenen prou.
Les característiques
La Direcció General de Trànsit, quan es refereix a aquests microcotxes, parla d’unes característiques concretes que els defineixen com a vehicles de quatre rodes, que no poden superar els 45 quilòmetres per hora i que, la seva massa, en buit, no pot superar els 350 quilograms.
A més, cal remarcar que són cotxes que només poden portar a dues persones i, també és important ressenyar que tenen completament prohibit transitar per les autopistes i per les autovies. El seu hàbitat natural, doncs, és la ciutat i també pot circular per les vies convencionals.
En el moment de comprovar quins avantatges poden oferir aquests microcotxes, està clar que un dels principals es deu a la seva grandària. Les seves dimensions possibiliten que es tracti d’un cotxe que pot tenir més possibilitats de trobar aparcament a una ciutat. És un factor força atractiu, especialment per a les persones que viuen en ciutat on hi ha força tràfic, el que provoca que les places per aparcar siguin més escasses. Ens estem referint a les places que són de franc, òbviament.
Tot i que s’acostuma a exposar com un benefici d’aquesta classe de vehicles, el cost, cal precisar que estem parlant d’uns automòbils molt concret i que en cap cas es poden comparar amb els cotxes convencionals. Un microcotxe pot tenir un cost entre els 8.000 i els 14.000 euros. No sempre es poden considerar com una ganga. El seu format i el seu pes possibiliten que aquesta classe de cotxe consumeixen menys combustible, però pel seu preu, es poden aconseguir al mercat cotxes convencionals de més potencial.
La seguretat
Un dels interrogants que obren molts usuaris a l’hora de plantejar-se l’opció de comprar un d’aquests vehicles és la seguretat. És evident que, per la seva grandària i pes, es tracta d’un cotxe que presenta menys bases per a la seguretat, si el comparem amb els altres automòbils. En canvi, representa molta més seguretat si els comparem amb altres vehicles, molts d’ells utilitzats pels més joves, com poden ser els ciclomotors, les motos o les bicicletes. L’usuari, en aquests casso, està molt més protegit.
La seva venda s’ha anat incrementant en els últims temps per altres avantatges que s’evidencien quan es proven. Per exemple, la seva conducció és molt intuïtiva i gens complicada, el que facilita que els joves amb menys experiència, puguin adaptar-se amb més rapidesa.
En els darrers anys, a més, els fabricants han anat incorporant una sèrie de serveis que converteixen als microcotxes en molt més atractius, com poden ser l’aire condicionat, airbag o càmera de marxa enrere. Són avenços per fer-los més atractius.
