Tot i que no compta amb la mateixa reputació que altres peixos, ni a les cuines de les llars ni a les dels restaurants, el sorell té el seu recorregut més que merescut a les taules i, a més, com a peix blau que és, dona els seus fruits a escala nutricional, ja que aporta els mateixos beneficis que pot aportar qualsevol dels peixos que integren la seva mateixa classe.
El sorell inclou en les seves característiques unes altes quantitats de greixos insaturats, en especial l’anomenat omega 3, a més de vitamines A i D i vitamines del grup B, principalment la B12 que només es troba en animals i vegetals fermentats, i també és ric en minerals, com el iode o el magnesi.
No compta amb la notorietat d’altres espècies, si bé no té res a envejar a altres peixos de més popularitat en tres aspectes molt rellevants com són els nutritius, el referent al seu gust i el del seu preu, que és força assequible.
Grans bancs
Acostuma a formar grans bancs que se situen molt a prop de la superfície i la línia de costa fins als 500 metres de profunditat. Viu de menjar petits peixos, crustacis i calamars i la seva reproducció s’estableix entre els mesos de gener a abril. Les seves zones principals són la Mediterrània i, a l’Atlàntic oriental, des d’Islàndia al Senegal, incloses les illes Madeira, Canàries i Cap Verd.
Encara que el peix blau no es fa servir habitualment per a brous o sopes de peix, el sorell és una peça encaixa força bé en aquestes elaboracions. Altres receptes en les quals es pot trobar són en arrebossats a l’andalusa fregits, cuinat al forn o en escabetx, una recepta molt habitual a Portugal. Els exemplars més voluminosos també queden bé, oberts, a la brasa o a la planxa.
